Arxiu del divendres, 17/05/2019

Retolador no permanent. Un gran invent

divendres, 17/05/2019

Un invent que mereix més consideració de la que normalment li tenim són els retoladors no permanents. Els de pissarra blanca que quan vols esborrar, simplement passes la mà, o millor un drapet sec, i el que has escrit desapareix… potser deixant la mà lleugerament bruta. No es pot tenir tot.

Naturalment un es pregunta quin és el secret d’aquest sistema que ha deixat el guix i les pissarres negres obsoletes. I, naturalment, la clau es troba en la química (i la física) dels pigments que es fan servir.

Per començar, els pigments que fan servir es barregen amb algun tipus d’alcohol, o similar, que actuï com a dissolvent. L’alcohol s’evapora al moment d’escriure i el pigment queda dipositat sobre la superfície de la pissarra blanca. Ara bé, no s’hi enganxa com passaria amb els retoladors de tota la vida, ja que també li han posat un agent fet amb algun compost de silicona, que evita que el pigment entri en contacte amb la superfície de la pissarra i s’hi adhereixi. També hi ha una resina de les que es dilueixen en l’alcohol, però quan aquest s’evapora, tornen a ser sòlides i aglutinen la barreja de pigments i silicona.

Sense la resina, les partícules del pigment serien absorbides pel material on es dipositin. De fet, si fem servir un retolador no permanent sobre una superfície absorbent (com el paper) descobrirem que passa a ser permanent, ja que el pigment entra dins els porus del paper i allà s’hi queda. No és que reaccioni químicament ni res. Simplement que quan passem el dit no arribem fins als racons o s’ha dipositat i, per tant, no el podem arrossegar.

Però si la superfície no és absorbent i el pigment té una capa de resina envoltant-lo i impedint que interaccioni amb la superfície, doncs no s’hi enganxarà. Les resines poden tenir càrregues elèctriques que les mantinguin ben unides a la superfície (en els retoladors convencionals) o tenir una càrrega total neutra que no mostrarà atracció per la superfície de la pissarra. En aquestes condicions, les forces que mantenen al pigment unit a la superfície són molt febles i senzillament amb el dit arrosseguem el pigment i netegem la pissarra. El pigment no desapareix, és clar, i la taca del dit ens ho recorda.