Nou test per les veles solars

Una nau espacial de cinc quilos de pes (de massa) i que no porta combustible. No sembla un projecte molt prometedor però el mes que ve s’enlairarà la missió lightsail 2 a bord d’un coet  Falcon Heavy de l’empresa Space X. Una vegada estigui en òrbita, la nau desplegarà una vela espacial de més de trenta metres quadrats que aprofitarà l’empenta  la radiació solar per anar canviant d’òrbita.

Si tot va bé serà la primera vegada que una vela espacial es desplegui correctament i maniobri per modificar la seva trajectòria i òrbita.

Com s’ha dit moltes vegades, el procediment per moure les veles solars és molt lent i triga un grapat de setmanes per accelerar de manera considerable. No pot ser d’altra manera, ja que els fotons que topen contra la seva superfície li transmeten una quantitat d’impuls ínfima. L’avantatge és que no consumeix gens de combustible. Ni un gram. Zero.

Aquesta mena de naus espacials les està desenvolupant la “The Planetary Society” (La Societat Planetària), una associació dedicada a promoure l’exploració espacial que va ser fundada l’any 1980 per en Carl Sagan i un grup d’amants del cosmos. El projecte de les veles solars només és un dels que van desenvolupant, però és un dels que trobo més simpàtics. El concepte d’una nau espacial de només cinc quilos té la seva gràcia. Hi pots posar uns pocs sistemes de control de la vela, de comunicació amb la Terra i poca cosa més. Segons on vulguis enviar la nau caldrà fer-la més gran o (més probablement) seguir miniaturitzant els sensors, les càmeres, els aparells i tot el que calgui per dur a terme la missió que volem que faci. Aquesta tendència està molt de moda aprofitant les aplicacions dels mini satèl·lits que cada vegada es fan servir més.

Però, és clar, primer cal demostrar que el sistema funciona, que la vela es desplega correctament i que podem dirigir-la de manera eficient per optimitzar l’ús del vent solar com sistema de propulsió. Res de tot això és senzill. Ja hi ha hagut intents anteriors fracassats per diversos motius, però un de típic és problemes per desplegar la vela.

I és que obrir de manera automàtica una vela de trenta metres quadrats, d’un material extremadament prim i que viatja empaquetada dins una mini-nau, no ha de ser cosa fàcil. De totes maneres, l’única manera d’aprendre a fer-ho és intentant-ho, fracassant i aprenent dels errors. Creuarem els dits i esperarem que la lightsail 2 tingui èxit i obri el camí a futures missions, ja més agosarades, per explorar el nostre veïnat planetari.

No serà la primera vela solar de la història, ja que se’n va fer servir una en l’exploració de Venus. En tot cas, aquesta serà la primera en funcionar en òrbita terrestre. S’hi estarà prop d’un any fins que finalment tornarà a caure i desintegrar-se en l’entrada a l’atmosfera.

1 comentari

  • Pons

    21/05/2019 17:17

    Després que faran, un satèl•lit a vapor?