Arxiu del dimecres, 22/05/2019

Antropocè: la fi d’un món

dimecres, 22/05/2019

Què és això de l’Antropocè? És veritat que els humans estem modificant les condicions del planeta? O potser no n’hi ha per tant? I si les estem alterant, fins a quin punt podem seguir com ara? De quant temps disposem per mirar de revertir la situació? Encara hi som a temps? Si ja és massa tard per evitar-ho, almenys podem fer alguna cosa per amortir l’impacte dels canvis? I, sobretot, tot això ens sortirà gaire car?

Per una casualitat còsmica, o potser per l’afinat ull de la Rosa Rey, l’editora i motor d’aquest projecte, la mateixa setmana que surt aquest nou llibre (Antropocè: la fi d’un món) el Grup de Treball sobre l’Antropocè ha aprovat proposar considerar-lo una nova era (estrictament, una nova unitat crono-estratigràfica) que hauria començat a mitjans del segle passat. De totes maneres, el concepte va molt més enllà de la geologia i inclou tot el ventall d’impactes que els humans estem generant al planeta.

Al moment d’embarcar-me amb un llibre d’aquesta mena tenia clar que hi havia dos perills que calia evitar. El més evident era el catastrofisme. Les proclames de l’ecologisme hiperventilat anunciant una fi del món imminent basant-se en exageracions, males interpretacions, fòbia a la tecnologia i, de vegades, un desconeixement inquietant de conceptes físics relativament senzills, acaben per saturar. Segurament és veritat que posar-te a cridar que el món s’acaba crida molt l’atenció, però senzillament és mentida. El món seguirà fent la seva, encara que potser no serà com ens agradaria que fos. Per això és més correcte parlar de la fi d’un món, del nostre, el que hem conegut i que estem alterant de manera irresponsable.

D’altra banda, tampoc es tractava de fer allò que fem massa sovint els científics: exposar les dades, indicar les tendències i acabar dient que calen més estudis abans de mullar-se. Tot i que he tirat de dades, ja que aquestes no es poden ignorar i cal conèixer-les i entendre-les, m’ha semblat més interessant reflexionar sobre el que realment li estem fent al planeta, la manera com ho estem encarant, les possibles solucions que hi ha sobre la taula i fer notar que moltes d’aquestes solucions en realitat no serveixen. Molts especialistes dipositen una gran confiança en la tecnologia, passant per alt que la tecnologia la fan servir persones, i no hi ha cap tecnologia a proba de persones incompetents, corruptes o malparides.

En tot cas, confio que el llibre serveixi per entendre millor el que li anem fent al planeta, els perills que tenim cada vegada més a prop i algunes de les decisions que cal prendre com més aviat millor. Em consideraré afortunat si també serveix per fer que s’interpretin millor els titulars de les notícies ambientals.