Arxiu del dimarts , 28/05/2019

Homes i dones, gats i gossos

dimarts , 28/05/2019

Una discussió que, massa sovint, resulta desconcertant és sobre les característiques masculines o femenines del cervell. Existeix un cervell “femení” diferent del cervell “masculí”? Hi ha qui veu claríssim que sí i altres que pensen que de cap manera. També hi ha la discussió sobre si són diferents o els fem diferents. La principal capacitat del cervell és la d’adaptar-se a les circumstàncies per anar aprenent, recordant, preveient i tot el seguit de funcions que es poden exercitar d’una manera o altra depenent dels estímuls que rebi. Per això és fàcil condicionar-lo amb els costums socials, l’educació, l’ambient i tot el que considerem “l’ambient”.

I, per si no n’hi hagués prou, hi ha tot un seguit de condicionants en els qui ho pretenen entendre. Si volem pensar que no hi ha cap diferència trobarem que no n’hi ha. Si estem segurs que sí, trobarem diferències a grapats. Tot seguit encetarem una discussió aferrissada sobre si una determinada característica és o no rellevant, és o no assignable a un sexe i si és innata o adquirida. Normalment no s’esmenta però per la discussió també hi sobrevolarà una certa inquietud referent a les conseqüències socials que pugui tenir el que trobem Si decidim que efectivament hi ha diferències, hi haurà qui ho aprofitarà per justificar actituds masclistes?

És fàcil entendre que amb un tema tan contaminat per les ideologies costi molt arribar enlloc. Però, si més no, en alguns aspectes no hauria de ser tan complicat. I tot i així…

Fa un temps es va discutir si anatòmicament i funcionalment es detectaven diferències entre els cervells d’homes i dones. Un treball va concloure que no, que no hi havia cap mesura que permetés discriminar entre cervells d’un i altre tipus. Passa una mica com amb l’altura. Ja sabem que els homes, de mitjana, són més alts que les dones, però també tenim clar que individualment no pots saber si algú és home o dona simplement mesurant l’altura. No hi ha una altura “masculina” i una altura “femenina”. Doncs amb el cervell passaria una cosa semblant.

O potser no és ben bé així. Un altre article va fer notar que sí que es pot discriminar perfectament cervells masculins i femenins a condició que no et limitis a una única característica. Quan s’estudien poblacions és freqüent que no les puguis separar mesurant només un paràmetre, però tan bon punt en combines uns quants apareixen els grups de manera molt clara. És menys intuïtiu i cal fer una mica més de matemàtiques, però ningú ha dit que les coses sigui simples.

Com han fet notar els autors, no hi ha cap mesura única que permeti distingir entre gats i gossos. Però si en combines unes poques, ja pots establir les dues poblacions sense problemes. Doncs amb els cervells masculins i femenins passaria una cosa similar. En realitat això passa amb el cervell i amb gairebé tots els òrgans del cos i, estrictament, cap investigador ho negaria. Només es discuteix la rellevància de les diferències. L’interessant és que amb les mateixes dades podem obtenir conclusions del tot diferents depenent de la manera com les analitzem. Un detall que cal tenir molt present quan es tracti de temes amb una càrrega ideològica i social important.