Arxiu del dimecres, 29/05/2019

Matemàtiques…

dimecres, 29/05/2019

Si aparegués un mag i m’oferís alguns desitjos, probablement un d’ells seria disposar de la capacitat d’entendre les matemàtiques. En tindria d’altres més terrenals, és clar, però això de no entendre en profunditat les matemàtiques ho trobo cada vegada més frustrant. Més que res perquè, com tanta gent, durant la major part de la meva vida les vaig odiar. Les trobava àrides, incomprensibles i avorrides. Per descomptat era conscient de la seva utilitat, però així i tot era un camp en el que em sentia incapaç de moure’m. Enfrontar-me a una integral era com intentar llegir una tauleta cuneïforme. Símbols que tenien algun sentit però que a mi se m’escapava completament.

Com tothom, vaig aconseguir aprovar-les i immediatament oblidar-les. Gràcies a déu ja tenim calculadores i ordinadors que fan la feina matemàtica del dia a dia i pel que fa a les més complexes…, vinga! Qui necessita fer una integral o diagonalitzar matrius?

Però ocasionalment et creues amb algun llibre, algun vídeo, alguna cosa que parla de matemàtiques i, meravelles de la gent que se sap explicar, aconsegueixen interessar-te. I aleshores descobreixes que allò tan avorrit, en realitat és un fascinant món per explorar. Un viatge intel·lectual increïblement estimulant.

M’havia passat amb un llibre del matemàtic Marcus du Sautoy titulat “La música de los números primos” (També n’han fet una sèrie). Aquells números que només es poden dividir per ells mateixos eren una curiositat fins que algú te’ls fa mirar d’una manera diferent. T’explica els problemes que han tingut els matemàtics amb ells i et fa notar que depens d’ells cada vegada que poses el codi secret de la targeta de crèdit. Segueixo sense entendre la hipòtesi de Riemann i només intueixo amb prou feines que hi està relacionada, però és com les pel·lícules d’espies en les que al final et perds una mica però segueixes enganxat a la història.

I fa poc vaig trobar un altre vídeo de, senzillament, una professora donant classe de matemàtiques. Amb molta audiència, però no m’estranya. En menys d’un minut ja havia captat la meva atenció. Expressava en veu alta coses que en el fons jo pensava. Quan parlen dels nombres imaginaris diuen que es fa servir l’arrel quadrada de -1. Però també m’havien dit que això no existeix, de manera que… a què coi juguen els matemàtics? Hi ha una explicació, és clar, però normalment ningú te la fa veure. Si teniu una estona, no us ho perdeu.

Probablement les matemàtiques siguin una de les branques del coneixement en les que el paper del professor sigui més determinant. Recordo un any en que les vaig gaudir i fins i tot trobar senzilles. Aquell professor, amb un aspecte de quinqui del Baix que transmetia la impressió de qualsevol cosa menys matemàtic, va ser l’únic que em va ajudar a entreveure el que amagava aquella assignatura. Només va ser un any. Llàstima. Després, molts anys després, en vaig tenir altres que també eren bons, però per mi ja era massa tard. Havia perdut el tren i en matemàtiques això es paga car. Si les funcions et trontollen, les derivades costen moltíssim i quan arribes a les integrals, ja no tenen cap sentit.

Suposo que el problema era que molts dels professors de matemàtiques eren, en realitat, professors d’altres temes als quals els havia tocat donar matemàtiques, ja que no hi havia ningú més. Hi havia un programa per impartir i l’impartien, però no transmetien fascinació per tot el camp que es podia explorar. El mateix concepte d’explorar el món dels números no em va passar pel cap fins molts anys després i ara no puc evitar pensar “ostres!, tot el que m’he perdut!”