Arxiu del dilluns, 3/06/2019

Només una setmana evitant els plàstics absurds?

dilluns, 3/06/2019

Una campanya que proposa una setmana sense plàstic. O millor dit, una setmana de boicot als envasos de plàstic d’un sol ús. Tots sabem que un dels problemes dels quals cada vegada en tenim més consciència és de l’acumulació de plàstics arreu del món, però especialment al mar. I també hem vist com als supermercats cada vegada hi ha més productes envasats amb una capa de plàstic que els envolta. Un plàstic que moltes vegades és totalment superflu.

Però aquesta mena d’iniciatives sempre em deixen un regust amarg. Una setmana sense plàstic? Això vol dir que les cinquanta-una setmanes restants de l’any sí que els consumim? No serà una acció de maquillatge per calmar les nostres consciències i poder seguir la resta del temps emmerdant el planeta amb tranquil·litat?

Segurament estarem d’acord en el fet que pelar la fruita i tot seguit empaquetar-la amb plàstic és una ximpleria digna de mentalitats profundament infantils. De veritat som incapaços de pelar una peca de fruita? Necessitem que els alls ens els ofereixin en grans individuals i empaquetats en plàstic. Som idiotes o què? Perquè això estaria bé si no fos que sabem que té un preu en forma de residus que duraran molt temps en descompondre’s.

Tot té un preu, però com que el preu de fer servir el plàstic de manera irracional ja el pagaran les properes generacions, la majoria de nosaltres ens en desentenem. O ens limitem a accions puntuals essencialment irrellevants.

Si volem fer alguna cosa, si la volem fer realment, ens tocarà canviar bona part dels nostres costums de vida. I no ens enganyem; vivim molt bé. I quan es viu molt bé, costa canviar. Especialment si l’esforç de canviar s’ha de fer per garantir el benestar de les properes generacions. El cas del plàstic per embolicar coses que ja venen amb una excel·lent coberta protectora és un punt difícil de superar en l’estupidesa del comportament humà, però només és un detall. I ens passem la vida criticant i apuntant als detalls mentre passem per alt altres coses molt més greus.

En realitat, els canvis individuals són necessaris, imprescindibles i tot, però totalment insuficients si no hi ha canvis en l’àmbit social. Ai!, però això vol dir triar representants que facin lleis que empenyin aquests canvis. I ho tenim malament, ja que, són coses que afectaran la butxaca de gent amb molt poder i molts diners. Una combinació que arronsa la majoria dels polítics. I, d’altra banda, malgrat honroses excepcions, el nivell de la majoria dels representants que podem triar oscil·la entre la mediocritat i la més supina ignorància, de manera que per aquesta banda tampoc sembla que sigui raonable esperar gaires iniciatives que vagin més enllà del maquillatge.

De totes maneres això no vol dir que la iniciativa de la setmana sense plàstics absurds als supermercats s’hagi d’ignorar. Simplement l’hauríem d’aplicar sempre.