“Chernobyl”, la sèrie

Ja va passar amb “Titànic”, una gran pel·lícula en la que es mantenia l’interès malgrat que tothom sabia que al final el vaixell s’enfonsarà. I ara han fet una cosa similar amb la sèrie “Chernobyl”. Tots sabem de l’accident de la central nuclear i així i tot han fet una de les millors sèries de fa molt temps.

Bé. En realitat sabem que va haver-hi un accident, però poca gent sap el que va passar exactament. I m’ha sorprès descobrir que ja hi ha jovent que no sap de què els parles quan esmentes Txernòbil. El temps passa de pressa!

Parlar de la sèrie és complicat en el sentit que no saps si estàs fent espòilers o no. Perquè hi ha fets històrics que si no se saben, s’haurien de saber. La central va explotar i molts treballadors van morir. La radioactivitat es va escampar i va arribar a cobrir bona part d’Europa. En realitat les autoritats soviètiques no van donar l’alarma ni començar a evacuar la població propera a la central fins que els suecs i els alemanys van posar el crit al cel avisant que el vent els estava fent arribar partícules radioactives al seu territori.

L’accident de Txernòbil és una bona mostra del que passa amb la tecnologia. Normalment s’aplica a la nuclear perquè és la que fa més por, però en general passa amb tot. Es dissenyen sistemes suposadament segurs que després resulten no ser-ho tant i quan passa l’impensable tothom corre a treure’s responsabilitats. És curiós veure com durant la sèrie (i suposo que en realitat devia anar així) no deixen de negar l’accident, ja que “les centrals nuclears poden tenir una fusió del nucli, però no exploten”. O “no se’ns acut la manera com la central podria explotar. Això no pot passar”. Una resposta similar a “el Titànic no es pot enfonsar”. Els humans tenim molta imaginació per algunes coses, però quan donem una idea per bona, ens costa Déu i ajut reconèixer que potser estem equivocats.

D’altra banda, la sèrie va bé per entendre per quin motiu va passar aquell accident “que no podia passar”. Un dels problemes amb els enginyers és una tendència infinita a subestimar l’estupidesa i la incompetència dels humans. L’accident no podia passar en condicions normals. Però si ajuntes una prova que no s’havia de fer, amb un personal que no tocava, en unes condicions inacceptables i amb un error de disseny amagat per motius econòmics… doncs abans o després, bum!

Ara fan gràcia els enginyers que salten de seguida a dir que a les centrals occidentals això no hauria pogut passar. No dubto que és cert, però segurament poden passar altres coses que ni els passen pel cap. No hi ha cap tecnologia a prova de corrupció i incompetència.

Ja s’ha dit que la sèrie és excel·lent des del punt de vista narratiu, la recreació dels personatges i la generació de tensió sense necessitat de recórrer a les estratègies habituals. El soroll dels comptadors Geiger pot ser una banda sonora terrorífica! Els crítics la posen pels núvols i coincideixo plenament. Reviure el que va passar a Txernòbil l’any 1986 és tot un bany d’angoixa, de tristesa, de ràbia i d’humilitat.

(M’ha fet gràcia llegir que hi ha qui critica que els personatges parlin en anglès. Com si Hamlet hagués de fer els seus diàlegs en danès per ser considerada una bona obra! Però a l’altre extrem també hi ha qui ha criticat que no surtin… actors negres! Realment als humans ens encanta buscar-hi tres peus al gat. I també és curiosa la dona que va tenir la pitjor setmana de la història!)

4 comentaris

  • Xavi Ros

    05/06/2019 15:37

    Sobre coses de física bàsica i nuclears, us recomano el llibre ‘Fisica para futuros presidentes’ (original en anglès), escrit per Richard Muller, físic de Berkeley, premi Breakthrough i MacArthur Fellow.
    Explica (entre moltes coses) que lo raro no és que explotés la central de Chernobyl, sino casi que no explotés abans… Pràcticament no hi havia sistemes de seguretat ni protecció, una petita pujada de temperatura tenia feedback positiu, etc.

  • Pons

    05/06/2019 11:56

    La gent que veu les sèries de seguida han sigut emeses em fa agafar estrès, deixa que arribi al capítol final coi i després amb calma les mires al teu ritme. Sí, sí, acabaré mirant aquesta sèrie tard o d’hora.

  • Rosa Roger

    05/06/2019 8:54

    El fet de que hi hagi poca gent que sàpiga el que va passar realment és ben clar que és degut a interessos de silenci. De fets tan greus, només se’n parla en profunditat, quan ha passat molt temps i és aleshores quan la gent se’n duu les mans al cap i expressa el com hem o com s’ha pogut. Errors equivalents se’n produeixen de manera cíclica.

    La raça humana té tendència a no voler reconéixer els errors. És terrible enmirallar-se. I també ho és pels enginyers que formen part d’aquesta raça humana que subestima la seva pròpia estupidesa i incompetència (sense distincions entre l’est i l’oest).

    Potser aquells que reclamen l’Ucranià com a llengüa al guió, són els mateixos que alabaven a Mel Gibson per haver rodat “The Passion of Christ” en Arameu Hebreu i Llatí.

    Desenganyem-nos: L’escriptor és americà, el director suec i el celista islandès.

    M’agradaria moltíssim poder veure la sèrie. Si algú coneix la manera que no sigui a través de Netflix (no en tinc) us estaria molt agraïda.

    Salut.

  • Joan Codina

    05/06/2019 7:54

    És ben sorprenent com evolucionen els referents culturals.

    L’spoiler no és que exploti la central ja que això és el fet que desencadena la sèrie. També sabem que es contamina el continent o que mor gent. Sabent això és un tipus d’història que prioritza la narració. Em recorda al resum del nom del vent on enumera tot el que farà i tanmateix és una història magnífica.

    PS. Caurà la URSS? Guanyarà el Nobel de la pau Gorbachev?