Arxiu del divendres, 7/06/2019

L’afer Pfizer i l’Alzheimer

divendres, 7/06/2019

La notícia segons la qual la multinacional farmacèutica Pfizer va ocultar que un dels seus fàrmacs podia curar l’Alzheimer és particularment empipadora perquè ara toca sortir aclarir una mica què va passar realment i fer entendre que no, no sembla que hi hagi cap “estudi” ocult ni cap medicament per curar l’Alzheimer. El que passa és que aleshores sembla que vulguis defensar les farmacèutiques i maleïda la gràcia, però les coses com són.

La notícia va sortir del diari Washington Post i la versió que ens ha arribat és que Pfizer tenia un estudi que mostrava l’efecte beneficiós d’un medicament antiinflamatori anomenat etanercep (amb el nom comercial d’Enbrel). Però com que la patent estava a punt de caducar i no en podrien treure profit, van decidir amagar-ho. Dit així resulta indignant, ja que privar a la humanitat d’un tractament contra una de les malalties que van més en augment i que resulten tan devastadores és criminal. I fer-ho només perquè no hi poden guanyar diners ja encaixa amb la imatge demoníaca que tenim de les malvades farmacèutiques.

Però…

D’entrada ja hi ha unes quantes coses estranyes. Un antiinflamatori que ni tan sols arriba al cervell pot curar l’Alzheimer? No és impossible i se sospita que la inflamació hi juga un paper rellevant, però prevenir, com s’ha dit, un 64 % dels casos? Això és quasi miraculós!

A més, Pfizer sí que va publicar els estudis que havien fet (no se si en van fer més) sobre Enbrel i Alzheimer. No costa gens trobar-los i en ells es veu que la seva efectivitat va ser pràcticament nul·la. Primer van mirar si tenia contraindicacions i efectes adversos en grups reduïts de pacients (es el que se sol fer per començar) però pel que fa a l’Alzheimer, l’estudi conclou que “No hi va haver diferències estadístiques entre les valoracions cognitives, funcionals i de comportament del grup etanercept en comparació amb el grup placebo“. Després van fer un estudi molt més gran i que analitzava més medicaments a part de l’Enbrel. Aquí podia semblar que feia alguna cosa, però probablement degut a que els pacients amb artritis reumatoide (la malaltia per la qual serveix l’Enbrel) tenen Alzheimer amb més freqüència. Al controlar l’artritis reumatoide això semblava millorar.

Però l’estudi al que la noticia dels diaris feia referència no és cap d’aquests. En realitat ni tan sols era un estudi científic sinó una anàlisi de les dades de companyies d’assegurances. No l’he vist ja que això és el que no van ensenyar, però tot el que es pugui deduir a partir de les dades de les asseguradores no s’acostuma a considerar una prova de l’eficàcia d’un medicament per curar una malaltia. Ni de bon tros!

Això vol dir que són dades que es poden ignorar? Doncs per descomptat que no. En qualsevol grup humà que es detecti un canvi en la incidència d’una malaltia s’ha de buscar quin és el motiu. Podria ser el medicament o podria ser qualsevol altre cosa, però no ho hauríem de deixar passar. Ara bé, un estudi ben fet costa al voltant d’uns vuitanta milions de dòlars. Abans d’embarcar-se en això qualsevol companyia s’ho pensa molt i aposta només pels que creu que sortiran bé. Si els estudis inicials no mostraven dades positives i si, tal com sembla, només tenen un Power Point basat en dades de companyies d’assegurances, doncs tampoc sembla tan irracional deixar-ho estar.

A més, si pensessin que realment pot funcionar, algú pensa que no haurien trobat la manera de capgirar la patent per guanyar un fotimer de diners? Recordem que ara com ara els tractaments disponibles per l’Alzheimer són essencialment… cap. Qualsevol millora resultaria una mica d’or per la companyia! Suposo que si la patent els caduqués no dubtarien a modificar una part de la molècula per dir que és una molècula diferent i patentar-la de nou, preferentment molt més cara.

D’altra banda, la patent del medicament ja ha caducat i qualsevol que vulgui pot intentar-ho. Com que sense patent els beneficis seran limitats, no crec que gaires companyies s’hi animin, però agencies governamentals podrien fer-ho. El dubte és si no valdria la pena dedicar el temps i els recursos a altres estratègies amb dades aparentment més sòlides. Un dubte que, d’altra banda, sempre està sobre la taula. Tot i així, Pfizer sí que hauria d’haver mostrat aquest informe per veure quina solidesa presenta i perquè la comunitat científica en prengui nota. Potser a part del medicament hi ha algun altre factor determinant que ens obri els ulls a investigar altres possibilitats.

En tot cas no ens hem de confondre. Allò no eren dades d’un estudi científic sinó una anàlisis de dades de companyies d’assegurances i tot el que sabem del medicament suggereix que no, que no serveix per curar l’Alzheimer. És clar, dit així seria una notícia que no generaria gaires clicks ni indignaria a ningú. Suggerir que una farmacèutica oculta medicaments que curen malalties terribles és molt més cridaner.