Similituds…

Què faríem sense una mica d’humor per anar paint el que l’actualitat ens va plantant al davant? I si a sobre ho combines amb una mica de ciència, les coses es poden veure des d’una perspectiva diferent. Especialment els temes de política i actualitat poden desencadenar, si tens una mica d’imaginació, algunes associacions ben curioses.

Per exemple, els “partits d’Schrödinger”. Aquells que, com el famós “gat d’Schrödinger” estan en dos estats superposats. Durant un temps són simultàniament de dretes i d’esquerres, unionistes i independentistes, elitistes i populars. No cap hi ha manera de saber exactament que són fins que un observador obre una capsa (o unes urnes) i aleshores col·lapsa la funció d’ona i es defineix el seu estatus.

En física es parla de les partícules virtuals, aquelles que existeixen durant un temps tant breu que, degut al principi d’incertesa, resulta impossible determinar les seves característiques. No pots obtenir cap dada sobre ella però sí que en pots constatar les conseqüències de la seva fugaç aparició i desaparició. Hi ha “repúbliques virtuals” que semblen compartir aquestes característiques.

L’exemple típic que es posa quan es parla de dilatació, en termes de física, és el de les vies del tren. Si ens hi fixem veiem que entre cada un dels rails de la via es deixa un petit espai de separació per permetre eixamplar la base. Això resulta imprescindible per mantenir la via en condicions i també es fa servir com estratègia política, però per molt que s’eixampli la base això no evita que la locomotora li passi sempre per sobre.

El mimetisme és la característica que tenen alguns organismes que adopten l’aparença d’altres per enganyar els sentits d’altres animals i obtenir així algun benefici. Hi ha mosques que semblen abelles, insectes que semblen branquillons, peixos que semblen pedres, líders que semblen qualsevol cosa menys el que realment són i fins i tot manipuladors que semblen periodistes.

En física quàntica s’ha descrit el misteriós fenomen de l’entrellaçament quàntic. Depenent de la manera com es generin, dues partícules poden allunyar-se i tot i així seguir entrelligades de manera que el que li passa a una afecta instantàniament l’altre encara que això sigui aparentment impossible. De vegades els poders legislatiu executiu i judicial, teòricament tan independents com les diferents partícules, semblen experimentar també una mena d’entrellaçament quàntic, impossible en teoria, però que l’experimentació sembla suggerir.

I finalment, l’aplicació cada vegada més freqüent de la “constant de Skinner” a la democràcia. No se si coneixeu aquesta constant però es defineix com aquell valor que sumat, restat, multiplicat o dividit al resultat obtingut dóna el resultat que s’hauria d’haver obtingut. En un examen aniria molt bé que els professors l’acceptessin. En algunes eleccions sembla que l’apliquin.

 

 

2 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús de l’Alcora

    11/06/2019 17:21

    Els únics coherents, per a mi i sense cap mena de dubte són els de la CUP-CC, als quals des del meu poble no els puc votar.

  • Sinera

    11/06/2019 10:36

    Molt bo!