Cucs i clima

Si alguna cosa hem de tenir clara dels sistemes complexes és, precisament que són complexes. Això es tradueix en el fet que petits detalls que ens poden passar per alt poden resultar determinants o, al menys, tenir una importància molt més gran de la que semblaria. Per molt que en ciència es tendeix a simplificar les coses i a fer servir models més o menys simplificats, a la vida real la majoria de fenòmens resulten complexes. Per això, de tant en tant salten sorpreses que ens recorden que el dimoni s’amaga en els detalls.

En el cas de l’escalfament global ja tenim clar que les coses són complicades i que hi ha un grapat de factors que cal tenir en compte abans de plantejar-se fer cap previsió. L’energia que la Terra rep del Sol, la que reflecteix, la coberta de núvols, la superfície de gel, els corrents d’aigua i d’aire, les emissions de gas per la crema de combustibles fòssils, les emissions degudes als rots de les vaques, la difusió de gasos al mar, l’alliberament de metà pels clatrats… I ara resulta que també pot ser important tenir en compte una cosa tan aparentment inesperada com els cucs de terra!

Els cucs de terra resulten determinants per mantenir la fertilitat dels sols. La seva activitat remou el terra, l’oxigena, redistribueix nutrients, promou la descomposició de la matèria orgànica que s’hi diposita i fa un grapat de coses que transformen un terra normal en un de molt més fèrtil. El detall és que amb tot això faciliten l’alliberament del CO2 que el terra podria retenir.

No passa res ja que els cucs de terra no són tan abundants oi? Doncs resulta que sí i que cada vegada n’hi ha més en indrets on abans no n’hi havia. A mida que la temperatura va augmentant i que el terreny de les zones més septentrionals va deixant d’estar congelat, els cucs de terra van expandint-se cap al nord. Territoris on senzillament no n’hi havia, ara estan cada vegada més colonitzats pels cucs i això fa que el CO2 que estava retingut en aquells terrenys comenci a alliberar-se. Parlem de grans extensions del nord de Canadà i de Sibèria.

I fins a quin punt resulta rellevant? Doncs ja es veurà, però el que les científics sembla que comencen a tenir clar és que no és un factor que es pugui, simplement ignorar. Un estudi del 2015 indicava que la capacitat del terreny per retenir CO2 disminuïa a la meitat quan hi apareixien els cucs de terra. Al pati de casa això és irrellevant, però si ho calculem pels territoris del nord de Canada, la cosa canvia.

Aquest torna a ser un bon exemple d’aquells fenòmens que s’acceleren molt ràpidament. La temperatura puja una mica, el terreny gelat es redueix una mica, els cucs ocupen més espai i alliberen més CO2 que fa que tot s’escalfi una mica més, el terreny gelat es redueixi una mica més, i els cucs tenen més terreny per colonitzar, de manera que…

Tot plegat és interessant però sobretot et deixa amb una pregunta flotant a l’aire: Quin serà el següent fenomen en el qual encara no hi havíem pensat i que també resulta ser important?

1 comentari

  • Pons

    12/06/2019 13:19

    Hem de començar una campanya d’extermini del cuc de terra? Quin es el seu depredador natural? Talps? Hem de començar a criar talps?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús