Arxiu del dijous, 13/06/2019

Una estranya anomalia a la Lluna

dijous, 13/06/2019

2001: una odissea de l’espai” és una pel·lícula de culte que en realitat no tothom acaba d’entendre. Segurament perquè la profunda càrrega filosòfica que conté desconcerta a qui només espera una aventura de naus espacials. La novel·la facilita força entendre el que vas veient i li dona emoció a moments com el descobriment d’un monòlit enterrat a l’interior del cràter Tycho, a la Lluna. No els costa gaire trobar-lo ja que genera una anomalia que destaca clarament sobre el monòton camp magnètic lunar. Un monòlit, d’origen evidentment extraterrestre, que quan és il·luminat per la llum del Sol envia un senyal de radio en direcció a una lluna de Saturn (a la novel·la) o a una zona propera a Júpiter (a la pel·lícula).

Resulta desconcertant, però el sentit era evident. Una intel·ligència extraterrestre havia enterrat aquell monòlit a la Lluna feia tres milions d’anys, amb la idea que actués com un sistema d’alarma. En el moment en el que alguna espècie evolucionés prou com per abandonar el planeta i iniciar l’aventura espacial el primer indret on anirien seria la Lluna. Allà trobarien fàcilment el monòlit i quan el desenterressin i la llum del Sol disparés el senyal de radio “ells” sabrien que a la Terra ja hi havia una intel·ligència amb tecnologia per abandonar el planeta.

Recordo que, quan fa molts anys vaig llegir la novel·la i vaig entendre l’estratègia que descrivia l’Arthur C. Clarke em va impressionar. Fins aleshores els extraterrestres de ficció sempre tiraven de tecnologies impossibles o de la pura fantasia, però allò era enginyós i perfectament aplicable.

Doncs una ombra d’aquella emoció la vaig reviure fa uns dies en llegir la notícia de la detecció d’un misteriós objecte metàl·lic de grans dimensions enterrat sota un cràter de la Lluna!

A més, l’han detectat de manera similar a la novel·la, gràcies a alteracions del camp magnètic i gravitatori lunar. Està sota el cràter Aitken, a la cara oculta del nostre satèl·lit, a una profunditat molt superior a la de la novel·la. Uns 200 quilometres de fondària. Això ja fa difícil que sigui un artefacte alienígena dissenyat per avisar que alguna intel·ligència terrestre ha arribat a la Lluna. Però mai se sap. Potser als àliens consideren que si pots anar fins la Lluna, perforar 200 quilòmetres no serà cap repte!

Per cert, la nau xinesa que no fa gaire va aterrar a la Lluna va fer-ho, precisament, a la conca Aiken. No en el cràter, però per aquella zona…Al final seran els xinesos els primers a fer el contacte!

Naturalment el més probable, de llarg, és que la realitat sigui molt més prosaica i es tracti, senzillament, del nucli metàl·lic de l’asteroide que va impactar fa molts milions d’anys contra la Lluna i va generar el cràter Aitken. Però de totes maneres, jo m’ho pensaria una mica abans de remenar massa el que hi hagi allà sota. D’altra banda, només la possibilitat que es tracti d’un objecte d’origen artificial ja és un bon motiu per anar de seguida a fer-hi una ullada. Qui ho sap? Potser no era un meteorit sinó una nau espacial!

Ja ho se. És molt poc probable, però que coi! De vegades és saludable deixar anar una mica la fantasia…