Arxiu del dimarts , 3/09/2019

Gallines, galls i còpules

dimarts , 3/09/2019

Fa uns dies va circular per la xarxa un vídeo en el que membres d’un grup animalista  (antiespecista, transfeminista i llibertari, tal com ells es defineixen) explicaven que tenien una granja on separaven les gallines i els galls per evitar que aquests “violessin” a les gallines. Hi havia més coses, com a qui pertanyen els ous que ponen les gallines o quin és el grau de felicitat i dignitat que mereixen, però el tema de la violació va ser el que va generar més comentaris que, com és fàcil imaginar, anaven des de la broma descarnada fins a l’intercanvi d’insults.

Intentar argumentar res amb persones massa radicalitzades ideològicament acostuma a ser una pèrdua de temps, de manera que no valdria la pena donar-hi més voltes. Especialment si es fa referència a violacions, un tema massa seriós per fer-hi bromes o per banalitzar-lo com diria que fan ells. Però en aquest cas no em puc resistir a estirar d’un fil sobre biologia animal que hi estaria relacionat.

El cas és que un dels arguments que s’han fet servir per criticar la postura d’aquest col·lectiu és que els galls no tenen penis, de manera que parlar de gallines violades resulta, com a mínim, una mica forçat. Tampoc tinc intenció d’entrar a veure què es considera violació i que no, sinó a la curiositat, compartida per moltes aus, de la manca de penis.

Des del punt de vista evolutiu s’ha vist que l’absència de penis en els ocells és una característica molt general però amb algunes excepcions. La més coneguda és la dels anseriformes, un grup que inclou oques, ànecs o cignes. També la família dels estruços presenten penis, però la resta no en tenen. Això és sorprenent, ja que es tracta d’animals amb fecundació interna, de manera que una estructura que permeti dipositar l’esperma a l’interior del cos de la femella podria semblar el més eficient. Evidentment l’evolució no pensa el mateix.

Fa uns anys es va esbrinar que la manca de penis en els mascles no és per absència de les cèl·lules que haurien de donar lloc a aquesta estructura. En els embrions es poden trobar aquestes cèl·lules, però a mida que el pollastre es va desenvolupant, aquestes cèl·lules entren en apoptosi (un sistema del cos per eliminar cèl·lules que no són necessàries) i al final no es forma el penis. Hi ha diferents hipòtesis  per explicar el motiu evolutiu que ha empès cap aquest sistema, però la realitat és que ara com ara ignorem el perquè.

En tot cas també va bé recordar que en el cas dels ocells el seu aparell digestiu, urinari i reproductor no són com els dels mamífers. Ells tenen el que s’anomena una cloaca, que consisteix en la part final del tub digestiu unit a la sortida del conducte urinari i també del sistema reproductor. Un únic orifici fa totes les funcions. Aleshores, a l’hora de copular es limiten a ajuntar les dues cloaques i el mascle diposita el semen a la vagina de la femella a través de les respectives cloaques. Per cert, si la gallina no està interessada a tenir descendents amb aquell mascle concret, simplement expulsa el semen cap enfora i santes pasqües.

Per descomptat el ritual és més complicat. El gall ha de fer una dansa, la gallina ha d’adoptar una posició receptiva, el gall s’hi ha d’enfilar a sobre… el sexe té els seus rituals a totes les espècies i una de les bestieses més grans que podem fer és interpretar el comportament d’uns animals segons els rituals d’uns altres (o dels nostres). Encara més agosarat és opinar sobre el que pensen els animals en cada cas.

En el cas dels ànecs, la violència que despleguen durant les còpules deixa en una broma el comportament de galls i gallines. No cal dir en el cas d’animals com els pregadéus (Mantis religiosa), decapitant al mascle i continuant la còpula amb la resta del cos, o el d’algunes xinxes, que per copular el penis actua com un ganivet que es clava a l’abdomen de la femella i diposita l’esperma a través de la ferida.

I és que la natura és molt diferent de com la mostren les pel·lícules de Disney.