Arxiu del dijous, 5/09/2019

Canvi climàtic i mitjans de comunicació

dijous, 5/09/2019

Hi ha qui defensa que la Terra és plana, que existeix el ieti, que ens podem alimentar només amb la llum o que els extraterrestres ens visitaven per entretenir-se fent piràmides. Cadascú pot creure el que li vingui de gust, però en general són opinions que no ens prenem massa seriosament. Altres temes generen més controvèrsia a nivell de la opinió pública. La seguretat i eficàcia de les vacunes n’és un exemple típic i encara hi ha més discussió sobre el canvi climàtic.

És curiós ja que en la comunitat científica ja fa temps que els dubtes es van esvair i ara ja hi ha un acord general en el que li està passant al planeta i en el fet que els humans en som responsables. Encara es discuteix la intensitat, magnitud, velocitat i conseqüències de tot plegat, però cap científic dubta de l’escalfament global. En canvi, bona part de la opinió pública encara presenta dubtes, hi ha molta gent que no ho veu clar, i també n’hi ha alguns ho neguen sense pal·liatius.

Resulta una mica sorprenent que l’acord existent entre científics tingui tantes dificultats per arribar al gran públic. I aquest estiu han publicat un estudi que posa una mica de llum en el tema. El que han fet va ser comparar el número de vegades que apareixien als mitjans de comunicació els 386 principals científics dedicats a l’estudi del canvi climàtic i els 386 personatges contraris al canvi climàtic. El càlcul el van fer evitant coses com Twitter o Facebook per centrar-se només en la visibilitat que els mitjans de comunicació donen a cada una de les postures. També van comparar estudis científics publicats defensant o negant el canvi climàtic.

Pel que fa a la producció en revistes científiques (els estudis seriosos, per entendre’ns) els contraris al canvi climàtic en van publicar 3367, mentre que els qui veien que efectivament hi ha un escalfament global en van generar 12665. Més del triple. Ara bé, el grup de negacionistes apareixia als mitjans de comunicació general gairebé un cinquanta per cent més que no pas els científics del clima.

Per algun motiu, els mitjans de comunicació ofereixen els seus altaveus amb molta més facilitat als negacionistes del canvi climàtic que no pas als climatòlegs normals, que disposen de més i millors dades per defensar les seves conclusions.

Ara bé, de mitjans de comunicació n’hi ha molts i tots sabem que amb internet han sortit com bolets molts digitals amb un rigor periodístic dubtós. De manera que van refer el càlcul limitant-lo als mitjans més clàssics i (suposadament) més rigorosos. Aquest era un grup que incloïa coses com el New York Times, el Daily Telegraph, la FOX News, la BBC o el Deutsche Welle. Quan l’estudi es limitava a aquests, la diferencia entre la visibilitat conferida a negacionistes i a científics desapareixia i quedaven gairebé a la par pel que fa a les aparicions.

És una millora, no cal dir-ho, i confirma que els mitjans de comunicació més coneguts es deixen arrossegar menys per les teories de la conspiració, però segueix mostrant una inquietant tendència a la equidistància que equipara opinions amb dades científiques. La conseqüència és que molta gent encara pensa, erròniament, que hi ha debat científic sobre si hi ha escalfament i si l’hem causat nosaltres. Un problema similar al que en els seus temps van dificultar les restriccions al tabac o la obligatorietat dels cinturons de seguretat.

Sembla clar que hem de triar força bé on ens informem, que els mitjans de comunicació han de filar més prim quan toca equidistància i quan no hi ha res a discutir i també que els científics s’han de posar les piles a l’hora de comunicar a la societat el que van descobrint.