Arxiu del dilluns, 9/09/2019

La mosca tse-tse i el color blau

dilluns, 9/09/2019

“No portis roba de color blau”. Aquest és un consell que es dóna si has d’anar de viatge per l’est d’Àfrica. La primera vegada que m’ho van dir vaig pensar que no tenia massa sentit, però el consell es va anar repetint a mida que s’apropava el dia de sortir de viatge i finalment vaig acceptar que era millor fer-ne cas. El problema és que el color blau atreu la mosca tse-tse, i la realitat és que ningú vol que li piqui aquest insecte.

Tot i així, alguna picada ens vàrem endur. I no és poca cosa. Malgrat que es tracta d’una mosca, un insecte que no associem amb picades importants, la picada de la tse-tse fa tant mal com la d’un tàbac. En realitat, la mida i forma de la mosca recorda més als tàbacs que no pas les mosques casolanes. A sobre són tremendament resistents. Una plantofada no els fa res i fins i tot aguanten una trepitjada si no la fas amb molta decisió.

Però de totes maneres, el més inquietant de la mosca tse-tse no és la picada sinó la malaltia que poden transmetre: La famosa malaltia de la son. La causa no és estrictament la mosca, que només actua com a vector, sinó el Trypanosoma que la pot parasitar. Aquest protozou, del que hi ha diferents espècies que causen la malaltia, infecta les glàndules salivals de la mosca i quan aquesta pica pot arribar fins al torrent sanguini de la víctima. Allà es pot  escampar per la sang, la limfa i diferents teixits. També pot arribar al cervell i entre altres coses, afecta el ritme de la son, de manera que no dorms per la nit i vas clapat durant el dia.

Fins fa uns anys, la mosca tse-tse causava milers de morts i també afectava de manera dràstica al bestiar d’àmplies zones de l’Àfrica. Per acabar d’adobar-ho, no hi ha vacuna i els tractaments són molt tòxics i no excessivament eficients. La solució era eliminar el vector, de manera que es van fer campanyes per erradicar la mosca tse-tse de les regions més sensibles. Primer es va fer amb artilleria pesant, fumigant amb DDT i altres plaguicides. Després, quan es van adonar que això també generava molts problemes, van passar a sistemes més subtils. La mosca s’aparella només una vegada a la vida, ja que emmagatzema prou esperma per fecundar tots els ous que vagi fent. El que es va fer va ser alliberar mascles de mosca estèrils, de manera que les femelles que copulessin amb ells no tindrien descendència. A Tanzània van alliberar milions de mosques mascles estèrils i els resultats van ser prou satisfactoris. En algun indret pràcticament va desaparèixer. Ara mantenen la població controlada posant trampes amb insecticida. Naturalment són de color blau per atreure-les millor.

I realment sembla que no és una llegenda urbana. Es van fer estudis analitzant les preferències de color per part de les mosques i els colors foscos, i particularment el blau, van ser els més atractius sempre que no reflectissin massa ultraviolat. Nosaltres no el veiem el U.V., però elles sí que el veuen i no els fa gràcia.

En tot cas, que ara n’hi hagi menys no vol dir que hagi desaparegut del tot i en alguns indrets de la sabana pots topar amb racons relativament infestats d’aquestes incòmodes habitants. Tampoc és que tinguis massa dret a queixar-te si vas de turista. Elles hi eren abans! Però si un dia teniu ocasió d’anar per algun indret de l’est de l’Àfrica, recordeu-vos de deixar la  roba de color blau ben guardada.