Antidepressius, bateries i explosions estel·lars

Normalment associem el liti amb dues coses: Les bateries (des de les dels mòbils fins a les dels cotxes elèctrics) i com a medicament per tractar la depressió, el trastorn bipolar i altres patologies relacionades amb els estats anímics. A part d’això, acostumem a tenir poca informació sobre el liti. Simplement és un més dels elements de la taula periòdica però que no entra en la categoria dels destacats. No és com els habituals, l’oxigen, el carboni o l’hidrogen, ni tampoc en la dels espectaculars com l’urani, el mercuri o el plutoni.

Un tractament una mica injust per un element que va ser dels primers que van aparèixer. Tres minuts després del Big Bang, quan l’Univers tot just s’havia refredat prou com per permetre l’existència mateixa dels àtoms, només hi havia els elements més simples fets amb un, dos o tres protons, és a dir: hidrogen, heli i… liti! Alguns elements que formen part de la bateria del mòbil que portem a la butxaca tenen més de catorze mil milions d’anys d’existència.

De totes maneres aquest no va ser l’únic origen del liti. Es pensa que amb el Big Bang es va formar una quarta part del liti existent a l’Univers. L’origen de la resta va ser un misteri fins fa uns anys, quan es va descobrir que durant les explosions de noves (unes menys espectaculars que les supernoves, però que Déu ni do) es formava una gran quantitat de liti. En realitat el que van detectar era Beril·li però aquest es desintegra en liti en poc temps.

Així doncs, podem afinar una mica: Una part del liti de la bateria del mòbil es va generar durant el Big Bang, però la major part prové de l’explosió d’una estrella fa milions d’anys. Per cert, que si preneu liti com a tractament, el seu origen és el mateix.

Com a medicament el liti presenta una curiosa característica. Sabem que funciona però no sabem el com ni el perquè. Que serveix com antidepressiu i per patologies similars ho sabem des de fa més d’un segle, però de quina manera ho fa segueix sent motiu d’especulació. Per la mida de l’àtom de liti i les seves característiques podria interferir amb el sodi o el potassi, uns altres elements importants en la transmissió de senyals nervioses. També pot actuar sobre alguns enzims, pot modular vies metabòliques o pot augmentar la resistència d’algunes neurones. No és infreqüent trobar medicaments dels quals en desconeixem el mecanisme d’acció i només podem constatar que funcionen. Històricament és el que passava amb els més antics. Però que, com en el cas del liti, el misteri duri més d’un segle ja és destacable.

En tot cas, tot sembla indicar que el liti esdevindrà cada vegada més important. Ara ja ens hem acostumat a les bateries de ions liti, molt més eficients i lleugeres que les seves predecessores. Normal, ja que abans les bateries es feien amb plom un dels elements més pesants, mentre que el liti és dels més lleugers. No és perquè sí que es troba al principi de la taula periòdica! De fet és dels pocs metalls que podria flotar en aigua.

A mida que els cotxes elèctrics i altres sistemes per emmagatzemar energia es vagin fent més comuns les necessitats de liti aniran augmentant. No és que sigui un element especialment comú, però de moment encara n’hi ha prou per mantenir els preus baixos. De fet, no és dels que més es recupera quan s’envien els aparells antics a reciclar, però segurament això no trigarà a canviar.

3 comentaris

  • Daniel closa

    10/09/2019 16:20

    Joan: Amb raigs gamma també es pot generar, crec. I ens estalviem fer petar sistemes solars.
    I posar-lo amb aigua…. et van els focs artificials eh! :-D

    Carquinyol. Si és que és evident!

  • Carquinyol

    10/09/2019 11:43

    Perquè funciona el liti com antidepressiu? És obvi… et carrega les bateries !! :P

  • Joan Codina

    10/09/2019 9:05

    Au doncs! A fer explotar estrelles i escombrar el liti!! Als videos amb liti i sodi se’ls veu surar mentre cremen sobre l’aigua.

    PS. Qui no ha vist ferro flotant en aigua?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús