Les mans dels homes, les mans de les dones.

Polítics, actors i molts tertulians tenen en comú que la seva carrera depèn en gran manera de la percepció que el públic tingui d’ells. Però per sobre de tot cal que el públic els tingui presents. Per això sovint topem amb gent que fa declaracions que tenen tot l’aspecte de ser només un intent de cridar l’atenció. I la manera més fàcil de fer-ho amb alguna cosa ofensiva o un estirabot que generi reaccions emocionals intenses. Hi ha autèntics professionals dedicats només a fer empipar al personal assegurant-se així que seran llegits o escoltats i generant clics, i per tant un benefici, a les xarxes. Fer-ne massa cas és seguir-los el joc, però  són gent que actua sobre la part emocional, de manera que la lògica ho té més aviat difícil. De totes maneres, amb una mica d’entrenament no costa tant relativitzar el que diuen o fan.

Una estratègia que faig servir és, simplement, ignorar el missatge incendiari i aprofitar per aprendre alguna cosa útil sobre el tema. Per exemple, fa uns dies algú va dir, en referència a les denúncies sobre abusos sexuals que s’han fet contra el cantant Plácido Domingo, que “Las manos de un macho no están para estar quietas precisamente”. Un estirabot per aconseguir espai mediàtic, molt probablement. Però aleshores m’he preguntat… quines diferències (reals) hi ha entre les mans dels homes i les de les dones?

Algunes són fàcils. La pell i la musculatura d’homes i dones no són exactament iguals, de manera que les mans masculines tenen més vellositat i menys greix subcutani, de manera que la forma dels dits és una mica més arrodonida en dones. Per descomptat tot això són generalitzacions. La variabilitat dins de cada sexe és prou gran com per fer que les característiques d’uns i altres es superposin, de manera que podem trobar persones amb mans de tota mena, però “en general” podem intuir aquestes diferències.

Una de curiosa és la diferència entre les longituds dels dits anular i índex. En general els homes tenen l’anular més llarg, mentre que les dones els tenen iguals o amb l’índex més llarg que l’anular. Per cert, els simis els tenen, en general, com els homes.  D’això ara ja en sabem el motiu. Durant el desenvolupament embrionari hi ha una certa diferència en les proporcions de receptors d’andrògens i d’estrògens a les cèl·lules que formaran els dits. En el cas del dit anular n’hi ha més que en l’índex. I com que els andrògens i els estrògens activen diferents vies cel·lulars, el resultat final és que en els embrions que es desenvoluparan com a mascles el dit anular es veu més estimulat a créixer que l’índex mentre es forma la mà. Una diferència molt subtil, però que en grans grups es pot verificar.

Respecte de la longitud total, el dit petit també mostra una certa diferència. En les dones és, proporcionalment, més petit que en els homes. De nou, els homes estem més propers als simis en aquestes proporcions.

I pel que fa a la mobilitat… de fet tant les masculines com les femenines estan per no parar quietes. El bipedisme va alliberar les mans i el polze oposat va convertir-les en unes de les millors eines que l’evolució ha generat per manipular coses. El ventall de coses que les mans poden fer és extraordinari i qualsevol excusa és bona per parar-hi atenció uns moments.

1 comentari

  • Pons

    12/09/2019 12:04

    un post ma-gnífic :P

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús