Arxiu del dilluns, 16/09/2019

Premis IgNobel 2019

dilluns, 16/09/2019

Premis IgNobel! Només sentir aquestes paraules ja es dibuixa un somriure a la cara i et preguntes per on es despenjaran els guardonats d’aquest any. El que és segur és que serà divertit i curiós. I per cert que no han decebut! Ja sabeu que són uns premis concedits en clau d’humor per estudis, generalment reals, que ens conviden primer a riure i tot seguit a pensar. I és que si els van fer, devia ser per algun motiu!

Aquest any el més sonat ha sigut l’IgNobel d’anatomia per un estudi que demostra que la temperatura de l’escrot dels homes és més elevada en el costat esquerre que no pas en el dret. Això ho han fet mesurant la temperatura dels dos costats de l’escrot en homes vestits i despullats, i també en carters i conductors d’autobús. La idea era mesurar en homes fent tasques dempeus o asseguts. Curiosament, els que anaven despullats la diferència era inversa i l’escrot dret estava lleugerament més elevat. Els autors especulen sobre si el costat cap on carrega el penis quan vas vestit pot modificar la temperatura escrotal. Naturalment tot això pot tenir importància en temes de fertilitat, ja que la temperatura del testicle condiciona la generació d’espermatozoides.

El premi IgNobel de biologia l’han guanyat uns investigadors que han descobert que les paneroles mortes es comporten diferent que les paneroles vives pel que fa a les seves propietats magnètiques. Hi ha animals que poden detectar els camps magnètics i això es creu que ho aconsegueixen gràcies a tenir al seu cos cristalls d’elements sensibles als camps magnètics. Detectant com es van orientant aquests cristalls l’animal pot saber la direcció del camp magnètic. Una cosa semblant a com notem nosaltres la direcció de la gravetat amb petits elements minerals situats dins d’un líquid dins l’oïda interna. El cas de les paneroles podria ser un mecanisme passiu, però el fet que es comportin diferent segons si estan vives o mortes indica que es tracta d’un mecanisme més sofisticat i que requereix un metabolisme actiu.

El de química l’han guanyat uns japonesos que van estudiar quanta saliva genera diàriament  una criatura de cinc anys. Curiosament han trobat que mentre dormen gairebé no en generen, però el total de saliva fabricada diàriament és del voltant de mig litre. Al dir que aquesta és una dada que no impressionarà ningú que hagi tingut criatures i hagi notat com tota la casa guanya humitat sobtadament.

El de física ha sigut per explicar per quin motiu els uombats fan caques en forma de cub. Els uombats són uns marsupials d’Austràlia i Tasmània, que recorden un osset petit. Entre les moltes curiositats d’aquests animals destaca la de fer unes caques en forma de petits cubs. Els investigadors han estudiat les propietats mecàniques de la part final del budell d’aquests animalons i han vist que la elasticitat del budell varia segons les direccions, de manera que s’estira per unes bandes, però no per les altres fins a formar el cub on les restes digestives van perdent aigua i guanyant consistència abans de ser evacuades.

N’hi ha més. Podeu trobar-los a la pàgina dels premis i descobrir la resta, com l’estudi sobre de quin país són els bitllets que porten a la superfície els bacteris més resistents a antibiòtics (spoiler: Romania), sobre un estudi sobre el plaer que genera gratar-se quan et pica en diferents zones del cos, o  el d’un investigador que fa anys va demostrar que tenir un bolígraf a la boca et fa somriure i et fa més feliç, però que anys després va repetir l’experiment i va demostrar que, en realitat, no era així.