Arxiu del dijous, 19/09/2019

Com tenim la goteta?

dijous, 19/09/2019

Aquí al Centpeus hi ha hagut bastants temes recurrents, però n’hi ha un que em fa una especial gràcia i que ocasionalment repasso a veure com està. Es tracta del “Pitch drop experiment” o “l’experiment de la gota de brea”. L’experiment continuat més llarg de la història. El va començar, l‘any 1927, Thomas Parnell, un professor de física a la Universitat de Queensland, a Austràlia amb idea de demostrar que, encara que sembli sòlida, la brea és un líquid. Si ens sembla sòlida és només perquè és extremadament viscós i, encara que flueix com qualsevol líquid, ho fa a una velocitat increïblement lenta.

Per demostrar-ho va agafar un grapat de brea, la va fondre i la va dipositar dins un embut. Es va esperar un parell d’anys, fins al 1930, a que solidifiqués totalment, va posar un vas sota l’embut… i va esperar. Vuit anys després va caure la primera gota. La segona va fer-ho l’any 1947, i així ha seguit, caient una gota cada vuit o nou anys. De manera que sí. Per molt dura que sembli, la brea és un líquid. En realitat passa el mateix amb el vidre, que tampoc és un sòlid sinó un líquid superviscós, però en aquest cas caldrien milers d’anys per veure formar la gota.

El professor Parnell només va veure caure dues gotes, ja que va morir l’any 1948. Aleshores l’experiment va passar a ser controlat per John Mainstone, un professor de matemàtiques de la mateixa universitat. Ell va veure caure sis gotes més abans de morir, l’any 2013. I ara el relleu l’ha pres el professor Andrew White, que va veure caure la seva primera gota l’any 2014.

Dir que les “van veure” és una exageració, ja que ningú ha vist mai el moment de la gota caient. Des de fa uns anys hi ha una webcam que permet controlar-la, però la del 2000 va fer-ho just quan la càmera s’havia espatllat momentàniament. D’altra banda, la del 2013 va arribar a tocar les gotes prèvies, de manera que van decidir canviar el recipient i en fer-ho, la gota es va trencar. Potser hi haurà més sort amb la gota que fa deu i que s’espera que caigui al voltant del  2027. Notareu que ara ja no són vuit anys per gota sinó uns dotze. El motiu és que a la Universitat van posar aire condicionat i amb la fresqueta, les gotes flueixen encara més lentes.

Però, com deia, fa gràcia veure com l’experiment apareix per aquest racó d’internet. L’any 2005, amb el Centpeus acabat d’estrenar ja en vaig parlar. L’experiment havia guanyat (amb raó) un premi IgNobel! De nou l’any 2010, però la novena gota no queia. Finalment l’any 2013, amb motiu de la caiguda ( trencament) de la gota en vaig tornar a parlar. Però avui el que m’ha fet gràcia és veure com ha avançat el tema en els sis anys que han passat des d’aleshores. Perquè en aquell moment van posar un vas nou i l’embut estava sense gota. Com està ara mateix?

Ho podeu veure a la webcam de la Universitat, però el divertit és comparar imatges com les del principi. Podem veure com la gota ja s’ha format i ara ja només li queda anar allargant-se fins al punt del trencament. Paciència! D’aquí set o vuit anys potser ho podrem veure…