Cesàries i alteracions de la microbiota. Potser no cal patir.

La microbiota, allò que abans en dèiem la “flora intestinal”, està en el punt de mira de moltes línies de recerca. El grapat de bacteris que tenim als budells i que durant molts anys es van considerar poc més que una curiositat que ens ajudava a acabar de pair el menjar, ara es veu com un participant clau en l’equilibri fisiològic, en el sistema immunitari i en un grapat de funcions corporals relacionades amb la salut i la malaltia. El problema és que per entendre-les coses cal temps i estudis, i una mica de perspectiva. En cas contrari anem veient perills o promeses relativament infundades.

Per exemple, fa un temps que apareixen estudis sobre la diferència en la microbiota els nadons nascuts per part vagina o per cesària. Sembla evident que la colonització dels budells del nadó és diferent segons si passa pel canal del part o no ho fa. Això de seguida s’ha relacionat amb una major predisposició a diferents patologies. Des d’infeccions respiratòries fins a l’obesitat.

El fil de raonament era, més o menys: Sabem que determinats bacteris estan relacionats amb evitar aquestes patologies i els nadons per cesària tenen molts menys d’aquests bacteris que no pas els nascuts per part vaginal, de manera que les seves defenses contra aquestes malalties deuen estar compromeses. Naturalment els fabricants de probiòtics i coses similars es freguen les mans, ja que semblaria que queda plenament justificat recórrer als seus productes per equilibrar el dèficit.

Però potser cal mirar-s’hi una mica millor. Per exemple, un altre estudi va trobar que, efectivament, els nadons per cesària tenen una microbiota diferent, però que passades unes sis setmanes, la cosa es normalitza i la microbiota deixa de presentar diferències. No totes les comunitats de bacteris es recuperen al mateix ritme, però en relativament poc temps ja no cal buscar-hi tres peus al gat.

La colonització del tracte digestiu quan naixem és un tema complicat i amb moltes variables. Hi ha nens que els renten de seguida, altres que els deixen sobre la pell de la mare, altres que se’ls emportava una monja per omplir-lo de pólvores de talc, altres que neixen en habitacions gairebé estèrils i altres que neixen a zones del tercer món envoltats de brutícia. Al final tothom acaba tenint la seva particular microbiota, depenent d’entrada del que ens posem a la boca, sigui una tetina estèril o l’orella del gos de la família i a la llarga de les interaccions entre el nostre cos i els microbis en qüestió. En realitat, quan miren si efectivament acaben patint més malalties, sovint troben que no hi ha diferències.

Inquietar-se o relaxar-se només per un estudi, o per un fil de raonaments no és bona idea. Amb el temps anirem entenent que és el que passa exactament amb el part i la microbiota, quina importància té i en quins casos cal amoïnar-se. Mentrestant prenguem-nos la vida amb una mica de calma, gaudim dels fills, nascuts per cesària o per part vaginal, i no patim més del necessari, que habitualment tampoc n’hi ha per tant.

2 comentaris

  • Pons

    23/09/2019 10:21

    Els pares es preocupen massa pels seus fills, però els nadons son molt més resistents del què semblen, mira que hi ha gent inútil al mon i tot i així els hi sobreviu el fill.

  • Rosa Roger

    23/09/2019 8:45

    No saps com t’arribem a agraïr que ens treguis pesos inútils del damunt.
    Al cap i a la fi, potser a totes per igual no, però deixem-nos d’històries: no és el millor dia de les nostres vides. Ens trobem fatal, cansades i només ens falten les visites que entren i s’acumulen a l’habitació, la metralla de consells surrealistes, el fotògraf, el capellà, i que ens vagin atabalant amb sistemes inmunitaris i microbiotes.
    Parim i alimentem als fills com bonament podem i sabem. Per sentit comú no hauria de ser complicat per ser quelcom natural. Però quan més intel·ligent és una raça menys institiu és tot plegat.