Arxiu del dijous, 26/09/2019

Humboldt, el Chimborazo i l’escalfament global

dijous, 26/09/2019

Alexander von Humboldt va ser un dels grans exploradors, naturalistes i geògrafs de la història. Tenia diners, formació i tot el que es podia demanar en la seva època, de manera que va aprofitar per organitzar grans expedicions científiques. Dels seus viatges en va sortir un gran corpus de coneixement i tota una filosofia sobre la visió de la natura per part dels humans. De fet, va ser dels primers que es va dedicar a descriure els territoris que explorava des del punt de vista estrictament científic.

Un dels seus llegats més coneguts es va generar l’any 1802, quan junt amb un parell de companys, va intentar l’ascensió al volcà Chimborazo, al cor dels Andes. Els 6.263 metres d’altura van ser excessius i no van aconseguir fer el cim, però li va servir a Humboldt per plasmar una idea que feia temps anava agafant forma a la seva ment. La distribució d’animals i plantes estava condicionada per l’altitud, per les condicions climatològiques corresponents a les diferents alçades de la muntanya.

Aquest concepte, que ara ens sembla tan evident, va ser tota una revolució en aquell moment. I encara més pel fet que Humboldt va tenir l’encert de plasmar-ho d’una manera que ara també ens sembla normal però que també va ser una novetat en aquell temps. Va fer un mapa d’altura de la muntanya dibuixant-hi les plantes i organismes que habitaven cada zona. Al costat hi va afegir dades referents a la temperatura, humitat, color del cel i altres paràmetres físics que anaven variant amb l’altura. Aquell dibuix, que ell anomenava “Tableau Physique“, va esdevenir tot un símbol i es coneix com  Naturgemälde (“pintura de la natura”). Hi ha qui afirma que aquell va ser el moment fundacional de la ciència de l’ecologia, ja que correlacionava per primera vegada els éssers vius amb el seu ambient particular.

En realitat, sembla que les dades recollides no corresponen al Chimborazo, sinó a una altra muntanya on Humboldt hi va passar més temps recollint mostres: l’Antisana, de “només” 5700 metres. Quan va fer el Naturgemälde el va referir al Chimborazo simplement perquè era més conegut.

En tot cas, aquell esquema s’ha revisat vàries vegades en els últims anys i ha servit per comprovar els canvis que hi ha hagut relacionats amb l’escalfament global. Les plantes que va descriure Humboldt, ara creixen a zones més elevades. Aquelles zones on ara la temperatura és la que trobaven abans més avall. El mateix ha passat amb els terrenys conreats, que l’any 1802 s’acabaven cap als 3600 metres i ara ja s’enfilen fins als 4000. D’altra banda, l’extensió de les geleres ha minvat clarament i la distribució d’aigües també s’ha modificat.

Els investigadors van tenir compte a verificar aquestes dades tant al Chimborazo com al Antisana. En ambdós casos el veredicte va ser similar. La vegetació es va desplaçant cap a zones altes per tal de mantenir-se en la seva zona tèrmica de confort. Un desplaçament d’uns deu o dotze metres per dècada. Les plantes que, pel motiu que sigui, no aconsegueixin ocupar nous indrets, estan condemnades a la desaparició.

La Naturgemälde és una il·lustració extraordinària que condensa el que cal tenir present per entendre la relació dels éssers vius amb el seu entorn. Ara també és un recordatori de com anem canviant les coses de manera lenta, però implacable