Arxiu del dimarts , 1/10/2019

La tempesta de la Greta

dimarts , 1/10/2019

Fa uns anys, si escrivies “Greta” a Google, apareixien pàgines sobre Greta Garbo i altres Gretes menys conegudes. Ara, però, el que surt amb aclaparadora majoria són referències a l’activista sueca Greta Thunberg. Des de fa un temps i cada vegada més intensament, aquesta noia ha agafat el protagonisme absolut en els temes referents al canvi climàtic. Com és natural, això també l’ha posat en el punt de mira de campanyes de desprestigi per part de determinats mitjans de comunicació que la critiquen per ser una joveneta, per tenir una família peculiar (alguna no ho és?), per estar diagnosticada amb la Síndrome d’Asperger o pel motiu que sigui. És el que s’anomena atacs ad hominem. Com que el que diu no ho puc negar, l’ataco a ella personalment i així deixem de discutir del tema en qüestió. Ja sabem que quan la premsa decideix posar imaginació per desprestigiar algú, no hi ha límits.

Però més enllà de tot això, el cas de la Greta resulta interessant per reflexionar-hi. Fins a quin punt té raó? El moviment que ha posat en marxa pot ser realment útil per combatre l’escalfament global? O potser correm el risc de caure en un circ mediàtic, molt cridaner però irrellevant a la llarga?

Per descomptat cal reconèixer que la Greta ha aconseguit fer reaccionar al món. No diu res que els científics no portin molts anys dient, però a ella li han fet cas. Potser no els polítics o els que realment tallen el bacallà, però la societat sí que ho ha fet. I especialment el jovent. Allà on els gràfics i les dades dels científics no arribaven, el missatge de la Greta hi ha entrat com una tempesta.

Una cosa que tothom sap és que sense la conscienciació de la societat el tema no tindria cap solució. Els informes de l’IPCC, les xerrades TED, els comentaris dels meteoròlegs al Telenotícies,… tot això ja havia fet un cert efecte, però calia anar molt més enllà i la Greta ha fumut una empenta extraordinària a la societat. El que era una remor provinent dels congressos científics ha esdevingut un crit a les manifestacions d’estudiants d’arreu del planeta. Jo sempre malfio dels personatges excessivament mediàtics, però a veure qui és el guapo que supera el que ha aconseguit la Greta!

De totes maneres, cal anar amb compte. Per molt que cridem, per molt entusiasme que hi posem, no hi ha solucions simples a problemes complexos. Es veritat que cal fer veure als polítics que ja n’hi ha prou de boniques paraules sense valor. Porten molts anys parlant i reunint-se, però la gràfica d’augment de CO2 no ha variat en absolut. D’altra banda, pensar que això s’arregla en un tres i no res és una il·lusió perillosa.

Per exemple, hem de deixar de volar, tal com suggereix la Greta? Els avions generen molt CO2, però no oblidem que hi ha moltes famílies que viuen del fet que molta gent viatgi en avió.  Des dels empleats de les companyies aèries fins als aldeans de països que depenen de l’arribada de turistes. Quants llocs de treball hem de sacrificar? Us fa res si un d’aquests llocs de treball és el vostre? Apostar per les solucions simples sense pensar en les conseqüències, els problemes col·laterals i les implicacions socials no és bona idea. D’altra banda, això ha sigut l’excusa que s’ha posat sempre sobre la taula per, simplement, no fer res durant massa temps. El cas és que sempre hi haurà costos i problemes socials per qualsevol canvi que es plantegi i és molt complicat trobar el punt òptim d’actuació.

Difícilment una noia de quinze anys tindrà les claus per resoldre el problema de l’escalfament global. Hi ha gent molt més preparada per aquesta feina. A la Greta li van diagnosticar Asperger, i una de les característiques d’aquesta síndrome és una tendència a veure les coses en blanc o negre passant per alt els matisos. D’altra banda, entretenir-se massa en els matisos pot fer perdre de vista que de vegades toca actuar i punt. Sí. La vida és complicada. En moltes coses penso que ella està equivocada. No en el diagnòstic, sinó en els tractaments. Però el principal problema que tenim actualment no és el diagnòstic sinó la inacció. En això, la sacsejada de la Greta pot marcar la diferència.