Formol per embalsamar

Potser serà veritat que un dia d’aquests exhumaran el cadàver del dictador Francisco Franco de l’indret on el van enterrar, ja fa un grapat d’anys. Com passa quan encara queda molt pòsit dels antics règims, per poc que es remenin determinades qüestions es generen grans controvèrsies. Tocarà anar seguint com es desenvolupa. La veritat és que hi ha poques coses al món que m’importin menys que el cadàver d’un dictador, però aquests dies hi ha qui s’ha plantejat una pregunta. En quines condicions estarà el cadàver? Només l’esquelet? Fet pols? O potser en “perfecto estado de revista”?

Doncs aquesta última és la situació més probable, ja que en aquell moment va ser acuradament embalsamat. Això s’acostuma a fer quan es preveuen actes funeraris que obliguen a exposar el cos durant uns dies. Els efectes de la descomposició d’un cadàver poden ser més que desagradables i tampoc es tracta de donar espectacles lamentables.

Per embalsamar un cos el que fan és, essencialment, eliminar la sang i els fluids interns, buidar i netejar els òrgans interns, aplicar agents que eliminin bacteris i aplicar una combinació de líquids de preservació que mantindran el cos amb pocs canvis i, si li afegeixen els colorants adequats i un bon maquillatge, amb un aspecte relativament “natural”.

El producte més conegut per fixar els teixits i que no es descomponguin és el formaldehid (formalina, formol…). Aleshores ens podem preguntar que fa exactament el formaldehid per mantenir un cadàver en bones condicions. Quin és el secret de la molècula?

Malgrat que l’associem amb un líquid, el formaldehid és un gas. El que passa és que es dissol molt bé en aigua de manera que sempre es treballa en una solució aquosa de formaldehid. La seva fórmula química, quan està en solució aquosa és HO-CH2-OH. Sembla poca cosa, però té la capacitat d’unir-se a altres molècules de formaldehid i acaba creant una mena de fibra coneguda amb el nom de paraformaldehid. I aquestes fibres es poden enganxar a les proteïnes pels dos extrems. De manera que si administres prou formaldehid a un teixit biològic, ràpidament es va creant una xarxa de molècules llargues de paraformaldehid que mantenen immobilitzades les proteïnes que s’hi van quedant enganxades. Al final, tot el teixit es queda atrapat en un embolic de fibres de paraformaldehid. De pas, els enzims que degradarien el teixit tampoc poden actuar, ja que estan immobilitzats igual que la resta de proteïnes.

De totes maneres cal controlar les condicions ambientals i evitar coses com l’excés d’humitat, que a la llarga poden espatllar la feina del formaldehid. En això jugaven amb avantatge els antics egipcis, que feien servir una tècnica diferent però que tenien l’avantatge del clima d’Egipte, molt sec, que facilitava la feina de momificació.

4 comentaris

  • Pons

    08/10/2019 11:42

    I el post del dimarts?

  • Rosa Roger

    07/10/2019 12:26

    Com sempre, gràcies pel teu post tan interessant d’avui!
    Arribats aquest punt ja podríem parlar de la mòmia.
    Després de llegir l’escrit, m’ha vingut a la memòria (han passat vint anys!), les dotzenes de taüts, cada un amb el seu hoste, que descansen a la cripta de l’església de Sant Michan’s a Dublin. La mateixa on diuen que Händel tocava el Messies a l’òrgan (parlant d’òrgans).
    Després de fer via per un túnel amb molta baixada, vaig comprovar (amb una mica de canguelo) que la fusta de les dotzenes de taüts anava justeta en la seva preservació però les mòmies estaven verdaderament conservades. Com bé deies l’ambient sec és un dels punts claus per al seu manteniment. La zona es trobava embolcallada de pedra calcària i es veu que aquesta ho resseca tot. El gas metà de la terra humida i les parts de fusta de roure del material de construcció acabaven de posar el llaç al festival.
    També ens van explicar que Bram Stoker, abans d’escriure la novel·la Dràcula, en va fer una visita.
    De fet, tot és molt més morbós del que pot semblar a primer cop d’ull…

  • Pere

    07/10/2019 10:14

    El problema no és traure’l d’on és ( jo els hi faria gratis) sinó traure’l de dintre de jutjats, fiscalies i molts partits polítics!!!

  • Pons

    07/10/2019 9:59

    Conservar-se bé mort no té cap gràcia, la gràcia es conservar-se bé estant viu!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús