Arxiu del dijous, 24/10/2019

Llevantada

dijous, 24/10/2019

Al meu país la pluja no sap ploure;

o plou poc o plou massa,

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe,

Fa any Raimon va descriure de manera molt encertada una de les característiques del clima mediterrani que gaudim i patim per aquí. Hi ha indrets on la pluja és amable, moderada, persistent. Aquí no. Passem sense solució de continuïtat de mesos de sequera que afavoreixen els incendis forestals a tempestes tardorenques que generen devastadores riuades.

És per això que quan hi ha avís d’una situació de llevant durant la tardor, tothom sap que és el moment de prendre precaucions. S’han d’enretirar els cotxes de les rambles i cal repassar que les lleres dels rius estiguin en condicions de resistir una gran avinguda d’aigua. Per descomptat, la feina s’hauria d’haver fet anticipadament, però aquest és un altre tema.

En tot cas, les tempestes de tardor, les llevantades que fan créixer sobtadament unes rieres que poden portar mesos o anys seques, no són cap novetat. Llevantades sempre n’hi ha hagut i en seguirà havent.

El motiu és senzill. Just al final dels mesos d’estiu la temperatura de l’aigua de mar a la superfície és més alta que en cap altre moment de l’any. Això vol dir que hi haurà més evaporació que mai i que la capacitat de generar nuvolades és al punt màxim. De vegades hi ha una borrasca que es posa en determinada posició i fa que el vent empenyi l’aire carregat d’humitat cap a terra ferma. Aleshores topa amb corrents d’aire més fred, la humitat es transforma en pluja i tota l’aigua evaporada retorna cap avall de manera torrencial. La resta de l’any, la temperatura de l’aigua no és prou elevada com per transportar tanta aigua cap als núvols, de manera que les tempestes de tardor són les més intenses que acostumem a tenir per aquí.

Per això, quan, després d’un desastre com el d’ahir ens preguntem si el fenomen està causat pel canvi climàtic, la resposta és que no. No ha passat res que no hagi passat en altres ocasions al llarg de la història. Ara bé, això no vol dir que l’escalfament global no hi tingui res a veure. Amb unes temperatures cada vegada més altes, el nivell d’evaporació i per tant la quantitat d’aigua transportada del mar cap als núvols serà cada vegada més gran. En conseqüència, les llevantades seguiran ocasionant-se de la mateixa manera, però s’ha de preveure que la seva intensitat serà cada vegada més gran.

Això vol dir que aquelles grans tempestes històriques que passaven cada mig segle, seran cada vegada més freqüents. També que les previsions de recurrència, d’inundabilitat, de cabals màxims i de danys previsibles s’hauran d’anar corregint. Aviat, les dades històriques ja no ens serviran per fer previsions i prendre les mesures pertinents.

I tot i així, hi haurà qui seguirà construint als llits d’inundació dels rius o deixant els cotxes a les rieres. Al meu país no sap ploure, però és que, a sobre, els humans som animals complicats.