Arxiu del dijous, 31/10/2019

Castanyes!

dijous, 31/10/2019

Toca pensar en les castanyes! També els panellets, els moniatos i tota la festa associada a la castanyada, però les castanyes són l’eix central de tot plegat. Un èxit per al que, potser, és el menys característic dels fruits secs. És el que conté més aigua de tots, ja que prop del 40% del pes de la castanya és aigua. Això fa que sigui dels que aporta menys calories. Menys, considerant que és un fruit sec, és clar.

Una altra diferència amb la majoria de fruits secs és que les castanyes no tenen massa greixos. En canvi, van carregadetes de carbohidrats. Això va marcar molt el seu ús en temps passats. La font preferida de carbohidrats eren els cereals, però si algun any la collita de blat no era prou bona, sempre es podia tirar de farina de castanyes. Era una mena de pa de pobres al que es podia recórrer quan les fonts habituals de nutrients fallaven.

I encara van quedar més arraconades després de descobrir Amèrica, quan van arribar les patates a Europa. Entre aquestes i els cereals ja cada vegada feien menys falta les castanyes que, a més, tenien una fama no massa brillant.

Però, malgrat tot, han anat aguantant el pas dels segles. Sense ser un aliment de primera línia, mai no han acabat de desaparèixer, de manera que podem anar trobant receptes amb castanyes des del temps dels romans fins a l’actualitat.

Però ara bufen mals temps pels castanyers per culpa d’un petit insecte. La Vespeta del castanyer (Dryocosmus kuriphilus) és originària d’Àsia, però ja s’ha escampat per gairebé tot el món i representa la pitjor amenaça per les plantacions de castanyers. És un insecte molt petit, de menys de tres mil·límetres de llarg, que pot pondre centenars d’ous dins el castanyer. Aquests donaran lloc a larves que generaran la formació de gal·les en l’arbre. I seran aquestes estructures les que causaran els problemes, interferiran en el seu metabolisme, disminuiran la producció i seran una porta d’entrada per infeccions de fongs i altres paràsits que, finalment acabaran amb l’arbre.

Ara s’intenta controlar l’expansió de la Vespeta fent servir un depredador natural, un altre insecte asiàtic anomenat Torymus sinensis. Aquest el que fa és parasitar les larves de la Vespeta i tallar la propagació de la plaga. En alguns indrets s’han alliberat milers d’exemplars del Torymus i han aconseguit controlar la plaga de la Vespeta, per ara sense problemes secundaris, encara que amb això d’introduir espècies noves sempre s’ha d’anar amb mil ulls.

En tot cas, de moment aprofitarem aquests dies per gaudir dels matisos de les castanyes, que en certa manera, marquen l’entrada a la tardor gastronòmica.