Arxiu del dijous, 21/11/2019

Un mapa de Tità per preparar la propera missió

dijous, 21/11/2019

De tots els planetes, satèl·lits i cossos diversos del sistema solar, Tità és un dels més fascinants. Durant molt temps aquest satèl·lit de Saturn, d’una mida superior a la del planeta Mercuri, havia amagat els seus secrets sota una espessa capa de núvols de color taronja, però la feina de la sonda orbital Cassini ha anat trencant el vel de misteri. Ara acaben de presentar el primer mapa complet de la superfície de Tità i, com era previsible, és tot un regal per la imaginació.

Aconseguir un mapa detallat de tot Tità no ha sigut gens fàcil. Les fotografies òptiques no servien, ja que no es veu res per culpa de l’espessa atmosfera que ho cobreix tot. Per això la nau ha anat resseguint la superfície del satèl·lit amb els aparells que permetien fer mesures de radar i d’infraroig. Ha trigat molts anys a passar per tot arreu, però ara ja ho tenim.

Per generar el mapa l’han dividit en sis tipus d’estructures geològiques: Llacs, cràters d’impacte, dunes, planúries i dues més amb noms curiosos: laberints (zones tectònicament molt trencades) i Hummocks (un terme anglès per regions amb monticles sobre el terreny). El que no hi ha són muntanyes ni serralades importants. Turonets i gràcies.

Però sobretot destaca que aquestes regions es reparteixen seguint un patró molt marcat que depèn de la latitud. Cap als pols hi ha els laberints i els llacs, a l’equador hi ha les dunes i els hummocks, i per les latituds mitjanes dominen les planúries i els craters. Quin mecanisme explica aquesta distribució? Doncs no és massa evident per ara, però sembla relacionat amb l’antiguitat relativa dels terrenys. Dunes i llacs són recents, els hummocks són les zones més antigues.

I tot plegat recobert de matèria orgànica. Una frase enganyosa, ja que només fa referència a productes relacionats amb la química orgànica i no pas a organismes. Ignorem si hi ha vida d’algun tipus a Tità, però està ben ple de molècules orgàniques com el metà, l’età o altres hidrocarburs. Els llacs i rius de metà són, potser, la característica més coneguda de Tità.

Un món ple de misteris i promeses que en pocs anys podrem explorar més a fons. La NASA ha aprovat la missió Dragonfly. Una mena de dron que podrà explorar Tità durant un parell d’anys. Tot i que normalment estarà posat sobre la superfície, el giny és un quadricòpter que podrà desplaçar-se volant per la densa atmosfera del satèl·lit. Si tot va bé, el llençaran l’any 2026 i arribarà a Tità el 2034. Ja tenim robots desplaçant-se per Mart i hem tingut globus flotant per Venus, però tenir un dron volant per Tità serà una passada!