Dades massa bones per ser certes

Tendim a mirar amb suspicàcia les matemàtiques, probablement per la manera com habitualment s’ensenyen que fa que en lloc d’un pòsit de coneixements quedi un pòsit de mals records. Això fa que molt sovint ens puguin enredar simplement fent-nos trampes matemàtiques que no som capaços de veure. Els càlculs que fa un banc o el rebut de la llum ens aclaparen i de seguida triem per fer-los confiança. O per malfiar però passar per l’adreçador igualment.

Això en l’àmbit domèstic, però les manipulacions matemàtiques ens envolten per tot arreu. Una campanya electoral és un garbuix d’estadístiques aplicades de maneres absurdes i moltíssimes notícies es basen en dades que no resistirien una mínima mirada crítica. Però com que gairebé ningú s’hi dedica a aquestes coses, la trampa acostuma a sortir a compte.

De totes maneres, algunes vegades hi ha qui es pren la molèstia d’analitzar les dades que ens planten al davant. Quan això passa, és fàcil que es descobreixi que les coses no encaixen.

Una de remarcable, per tot el que comporta, ha passat amb les dades oficials dels trasplantaments d’òrgans a la Xina. Durant molts anys Xina va ser criticada per fer servir presoners condemnats a mort com a font d’òrgans per trasplantar. Això va canviar fa uns anys, quan es van aprovar lleis que modificaven aquesta manera de fer i iniciaven campanyes per aconseguir que la gent es fes donant voluntari d’òrgans, com passa a molts altres països.

El programa semblava que funcionava, però algú es va mirar les dades oficials i acaben de publicar un treball on posen en dubte la fiabilitat del que diuen. Essencialment les dades són massa perfectes per ser reals.

Algunes són casos de dades tan irreals que no saps si és una manipulació o un error al transcriure (que aquestes coses també passen) Per exemple, mentre que de mitjana es poden fer 2,75 trasplantaments per donant, en alguns moments la xifra puja fins a uns absurds 23 trasplantaments per donant. O el nombre de voluntaris inscrits al sistema de trasplantaments que en determinada data va augmentar en exactament 25.000 persones. Ni una més ni una menys.

Però també hi ha coses més subtils. Una gràfica que mostra com progressen el nombre de donants, el nombre de trasplantaments de ronyó i el nombre de trasplantaments de fetge genera unes corbes pràcticament perfectes. Mostraven un error del voltant de l’1% respecte de la fórmula matemàtica ideal, mentre que amb les dades normals de qualsevol país, la diferència entre les dades reals i les d’una corba perfecta teòrica acostuma a superar el 90%. Això és normal, ja que a la vida real no tots els donants es poden trasplantar sempre (dos ronyons i un fetge), sense que falli mai el procés. Poden haver-hi problemes amb la localització del receptor correcte, la disponibilitat de l’equip, un problema quirúrgic inesperat… A la vida real les coses són complicades i en una cosa com una xarxa de trasplantaments són extremadament complicades. Obtenir resultats matemàticament perfectes és irreal. I si els presentes, el més normal és que no resultis massa convincent. En realitat hi ha més fets que fan sospitar, però que t’enxampin per presentar unes dades massa bones és irònic.

Tots sabem que la probabilitat de treure cara o creu en llençar una moneda és del 50%, però si algú diu que quan fa 100 tirades treu primer cinquanta cares i tot seguit cinquanta creus… doncs posarem cara d’escepticisme. Matemàticament podria ser. A la vida real… au va!

3 comentaris

  • Pons

    26/11/2019 12:21

    El sistema capitalista pot fallar i donar dades allunyades de les corbes perfectes, però el sistema comunista al ser perfecte no s’allunya.

  • Rosa Roger

    26/11/2019 11:52

    Amb les granges de porcs, criats amb l’objectiu de fer transplantaments, tot això s’haurà acabat i no en restaran problemes.

  • Joan Codina

    26/11/2019 8:51

    Això em recorda quan un professor ens va dir que ens estava ensenyant a generar “dades” que s’assemblessin als resultats dels experiments. És només un passet més refinat que això i només apte pels teòrics a qui els fa mandra fer les pràctiques de laboratori.