Aerogeneradors, energies renovables i nimbys

Amb la derogació del decret que frenava l’obertura de parcs eòlics i fotovoltaics, sembla que es reprendrà la posada en marxa de sistemes d’obtenció d’energies renovables. Això hauria de ser una bona cosa, aplaudida per tothom, però també ha encès unes antigues discussions. Tots volem energies verdes, però les volem lluny de casa, que ens espatllen el paisatge.

Llegint per sobre la majoria de piulades a twitter i alguns articles més elaborats es detecta que massa sovint pequem d’una visió massa idealitzada de les coses. Si volem energia, caldran instal·lacions per generar-la. I aquestes instal·lacions seran una llauna en un o altre sentit. Potser generarà CO2, potser generarà residus nuclears o potser espatllarà el paisatge. Tot té un cost i el que ens cal és decidir si el considerem acceptable o no.

El que no es pot fer és, per exemple, proposar que posin els aerogeneradors als polígons industrials, que ja són lletjos d’entrada i així no espatllaran el paisatge. Per desgràcia, els aerogeneradors s’han de posar en llocs on faci vent. I no qualsevol vent. Cal que sigui prou però que no sigui massa i que, a més, sigui sovint i tan mantingut com es pugui. A sobre, el seu rendiment és relativament modest, de manera que cal posar-ne molts. Això fa que només serveixin determinades localitzacions. Ostres! Resulta que aquestes condicions acostumen a donar-se just a sobre dels turons i les muntanyes. Precisament on són més visibles i tenen més impacte sobre el paisatge.

Doncs és una llauna, però és el que hi ha. Igual que no posaries plaques solars dins una cova ni preses hidroelèctriques en un desert, no pots posar aerogeneradors on fa poc vent. És increïble que calgui recordar aquestes coses, però una mirada a twitter demostra que sí que cal. (És evident que tots som una mica nimbys…)

En tot cas, no hi ha més remei que buscar solucions de compromís. Hi ha indrets que, per bons que siguin per generar electricitat, hem de decidir protegir. També ha d’haver-hi un cert nivell de repartiment dels marrons. Des de sempre hi ha hagut una inquietant tendència a posar la majoria d’instal·lacions problemàtiques cap a les comarques del sud. És comprensible que la densitat de població sigui una cosa que cal tenir en compte, però cal recordar que no és la única ni de bon tros.

En aquests temes hi ha grapats de detalls tècnics a considerar, de manera que la majoria d’opinions que es poden llegir no semblen dominar gaire el tema. Si, a sobre, s’hi afegeixen els interessos de la industries, els dels ajuntaments, els dels propietaris dels terrenys i ves a saber quins altres, el tema s’enverina ràpidament. Però al final tot es redueix a una decisió més simple. Quan encenem el llum o posem en marxa algun aparell, l’electricitat que arriba a casa com preferim que es generi? Només hi ha tres opcions: Cremant combustibles fòssils, fent servir energia nuclear o fent servir energies renovables. I totes, totes, tenen problemes. Diferents en cada cas, però no hi ha solucions perfectes.

Ara com ara, la producció elèctrica a Catalunya és pràcticament en un 50% provinent de les centrals nuclears i un 20% de les renovables. El 30% restant és genera cremant combustibles fòssils. Pel que fa a la generació de CO2, podria ser pitjor, encara que confesso que no soc un gran fan de la nuclear. Però el CO2 m’amoïna més, ara com ara. I és cert que tenir aerogeneradors a prop, altera el paisatge, però si volem reduir encara més la generació de CO2 sense tirar de la nuclear, doncs no hi ha més opcions.

El que no és una opció és pretendre gaudir d’una energia que vingui del no-res.

5 comentaris

  • Sergi

    29/11/2019 11:59

    Hi ha altres solucions tecniques que milloren molt les opcions
    Per exemple, l’us de reactors nuclears del tipus “molten salt”. Infinitament mes segurs que els actuals, i poden fer servir residus actuals com a combustible.
    Ja s’estan planificant les primeres instal.lacions en alguns països (Canada p ex, crec)

  • Sinera

    28/11/2019 11:26

    Potser algun dia la ciència trobarà una manera més segura de tractar els residus nuclears. Però de moment no podem passar d’ella. Cal acabar amb la crema de combustibles fòssils ja. Però sóc pessimista… crec que una bona part del mal ja està fet i persistirem. Som antropocens!

  • Daniel

    28/11/2019 10:24

    Joan Pascual: És que amb les nuclears el problema dels residus és tan evident que ja el donava per fet. :-)

    Pons: Uf. Si no trobem la manera de viure consumint menys energia, no hi haurà mai prou molins per satisfer la demanda

  • Pons

    28/11/2019 10:03

    I si ara volem començar a endollar cotxes elèctrics a la corrent molta més energia que necessitarem, o sigui que ja ens podem anar acostumant a veure molins.

  • Joel Pascual

    28/11/2019 9:54

    Completament d’acord. Potser has passat de llarg i suaument pel tema dels residus nuclears, però tampoc era el tema de l’article.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús