Com és que plou ferro?

MicroMeteorits.jpg Heu provat algun cop de passar un imant, embolicat en paper, per les rajoles del terra d’un terrat? Veureu que el paper recull una munió de partícules i petits trossets de color fosc. Si després desemboliqueu l’imant amb cura damunt d’un full blanc de paper, aquestes partícules fèrriques es desenganxen i cauen al full. Amb una lupa, les veureu tal com apareixen en les dues imatges que us presento.

El que veieu són petites gotes de ferro, són els anomenats micro-meteorits fèrrics. Contenen bàsicament ferro, amb petites quantitats d’altres minerals con níquel. Cada dia en cauen milers de tones, a la terra. És un plugim constant de ferro i altres materials, que ens fertilitza el planeta des de l’espai. Els meteorits són a l’espai interplanetari des de la formació del sistema solar. Els que passen prop de la terra, queden atrapats pel seu camp gravitatori, i cauen tot desintegrant-se per la calor de la fricció amb l’atmosfera. Els trossets no metàl·lics són difícils de distingir perquè s’acaben confonent amb la pols. Però el ferro es fon i cau en forma de gotetes que es tornen a solidificar abans d’arribar al terra. Alguns trossets es trenquen, però d’altres mantenen la forma esfèrica. Ens expliquen que durant uns minuts han estat caient com gotetes:
MicroMeteorits1.jpg
D’aqui a pocs dies, la nit del 12 al 13 d’agost, podrem veure la pluja de meteorits més gran de tot l’any: la pluja de les Perseides. Si el dia 13 feu l’experiment de l’imant, ben segur que en recollireu, de micro-meteorits fèrrics.

Segons la teoria de l’acreció, formulada l’any 1944 per Otto Schmidt, el sistema solar existeix com a conseqüència de l’explosió d’una supernova. Els planetes es van formar en base a la condensació i captura de pols còsmic i meteorits, del material que aquella supernova ens va deixar en forma de nebulosa després de la seva explosió.  L’astrofísica ens explica que els elements de la taula periòdica (excepte l’hidrogen) es fabriquen a les estrelles. Però ara sabem que les estrelles com el sol, amb les seves reaccions de fusió nuclear, només poden generar els elements lleugers, els de la part de dalt de la taula periòdica, fins al ferro. Els elements més pesats que el ferro (l’or o el plom, per exemple) han estat fabricats en processos molt més violents que les reaccions de fusió nuclear del sol: s’han generat durant els fenòmens de les supernoves, durant les explosions del final de la vida d’estrelles massives. Si el nostre planeta no estigués captant pols còsmic i meteorits provinents de l’explosió anterior d’una supernova, ara  no tindríem mines de coure o de plom. I no trobaríem níquel als micro-meteorits fèrrics que recollim dels terrats amb els imants.

El nostre organisme necessita minerals. Necessitem calci pels ossos i músculs, sodi i potassi per a mantenir el balanç d’aigua al nostre cos i per al cor, ferro per fabricar la hemoglobina que transportarà l’oxigen per la sang, coure i molibdè per poder assimilar el ferro dels aliments, zinc per a la síntesi de proteïnes, i un llarg etcètera d’altres elements. Alguns d’ells son més pesants que el ferro. Ens venen de les estrelles, veritables fàbriques de tots els elements de la taula periòdica.

Nosaltres som vius perquè una estrella, molt més antiga que el sol, va morir. La seva darrera explosió de supernova va fabricar els elements que ara ens son imprescindibles per viure.

1 comentari

  • Duncan

    13/10/2012 7:21

    Hello. I too love Loren Eiseley’s poems. I am carrying this exact edoiitn around with me now as I travel. I love the prints by Walter Ferro almost as much as I love Loren Eiseley. I also wish I could find out more about this wonderful artist – if anyone out there knows please share :)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús