Els mòbils, les noves idees i la rellevància

AlemaniaIdees2.jpg Fa pocs dies llegíem que el 90 per cent dels habitants del món tenen telèfon mòbil. Tot plegat i en gran part, gràcies al canvi que s’està produint als països emergents. A més, la meitat dels telèfons que es venen ja són “smartphones”.

Els telèfons mòbils són una idea reeixida. Qui hagués dit, ara fa vint anys, que tindríem més de sis mil milions de mòbils al món?  Els mòbils són el resultat d’una idea rellevant, que ha canviat la vida de molta gent. Les idees rellevants són les que acaben essent útils. Els mòbils són assequibles i fàcils d’utilitzar. Són petits ordinadors, ginys portables i versàtils que ens permeten fer infinitat de coses.

Tots tenim idees, però no és pas fàcil ser creatiu i tenir bones idees. Les idees són ben habituals, però les bones idees són un bé escàs. En ciència, les teories i les idees les hem de contrastar amb experiments. Si tot surt bé, escriurem un article i l’enviarem a una revista científica. L’article serà revisat per revisors (experts) anònims, i ens el publicaran si aquests ho veuen bé. El sistema no és perfecte, però és el que tenim. Si ens el publiquen ja podrem dir que la nostra idea era una mica bona, perquè hem aconseguit convèncer els revisors. Sobretot si la nostra publicació ha estat acceptada a una revista de qualitat, una revista de les anomenades “d’impacte”. Un cop publicat podríem pensar que tot s’ha acabat, però no és cert. Justament ara és quan tal vegada podrem fer el salt de la idea publicada a la idea rellevant. Al cap d’uns anys, sabrem el nombre de cites del nostre treball. El nombre de cites és el nombre de científics que l’han llegit, l’han trobat interessant i l’han citat després en escriure els seus treballs. Si hem aconseguit que el nostre article tingui moltes cites, és que la nostra idea probablement era bona. Us he de dir que no és gens fàcil. Molt pocs científics tenen articles amb un nombre elevat de cites. Es publica molt, però molt poc del que es publica té una incidència real en el treball posterior d’altres investigadors. La mesura del nombre de cites ens ajuda a cercar agulles (jo diria joies) dins el paller.

De fet, encara hi ha un pas més. Hi ha bones idees que passen a les empreses innovadores i donen lloc a nous productes, a nous ginys que ens donen l’oportunitat de viure millor. Són les idees rellevants, les idees molt bones, les excel·lents. Els telèfons mòbils en són una. El cercador Google n’és una altra. Podríem també parlar del GPS, de les càmeres digitals i d’altres. Sabíeu que Albert Einstein va rebre el premi Nobel l’any 1905 no pas per la teoria de la relativitat, sinó per haver explicat l’efecte fotoelèctric? Sabíeu que aquesta idea, la del efecte fotoelèctric, és la que ens ha permès dissenyar i fabricar els sensors CCD de les actuals càmeres digitals?

Quan tenim una idea, tots pensem que és bona. Una idea és una mica com un fill, i estimem les idees com estimem els nostres fills. Però és millor saber què opinen els altres, que ben segur s’ho miraran amb el cap més fred. Les cites dels articles ens ajuden a veure si la nostra idea ha estat ben rebuda pels altres i si els ha estat útil. Les idees rellevants que a més s’acaben transformant en nous artefactes que la gent incorpora a les seves vides, són les genials.

En les activitats creatives, la mesura la donen els altres. És cert en art, en ciència, en literatura i en d’altres camps. Ho diu en Josep M. Espinàs, en el seu llibre “El meu ofici”: l’escriptor ja no és un mag entre analfabets, s’ha convertit en un professional amb consulta oberta al públic. Els lectors són els qui mesuraran l’interès del que escriu.

Alguns països creuen en les noves idees, i les promouen. Hi ha països que volen promocionar-se com una marca, mentre que d’altres es defineixen en base a les idees. Aquests darrers inverteixen en recerca i en ciència. La inversió, lentament, genera coneixement. Després, en lloc de donar subvencions amb criteris estranys, donen incentius a les empreses innovadores que converteixen el coneixement en diners. Es el cicle del progrés. És lent, però els acaba generant beneficis de tot tipus.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús