Els RCP: Si us plau, deixeu-ho tot tal i com ho heu trobat

Pluges.jpg Aquesta és una bona recomanació per quan anem a la muntanya o bé gaudim dels espais públics. Si ho deixem tot tal i com ho hem trobat, els que vinguin després és ben segur que ens ho agrairan. A la muntanya cada cop som més cívics. Però malauradament, no estem fent el mateix a nivell planetari. Ens ho diu l’IPCC. Els nostres fills i néts, els fills dels nostres amics, els que ara van a l’escola bressol i al parvulari, no rebran el món tal i com nosaltres el vam trobar. Els el deixarem molt pitjor.

Perdoneu-me que aquesta setmana torni a parlar de l’impacte ambiental del que fem i de l’impacte futur del que no estem fent. M’he decidit a parlar-ne després de llegir el resum per als responsables polítics que han preparat els experts del IPCC que s’acaben de reunir a Estocolm. El podeu trobar en aquesta pàgina web, i si voleu, us podeu descarregar el document en pdf. Val la pena de llegir-lo, analitzant els seus gràfics i mapes. El mapa que veieu aquí al costat mostra en marró, en un dels possibles escenaris, les zones que patiran sequeres quan els nens que ara tenen cinc anys en tinguin setanta-cinc. Com podeu veure, la zona marró inclou tot el mar Mediterrani.

Els experts de l’IPCC acaben de dir-nos que, amb un 95% de probabilitat, l’escalfament és causat bàsicament per les activitats humanes. L’any 2007 establien que la probabilitat era del 90%, mentre que l’any 2001 deien que era del 66%. Cada cop hi ha més consens i cada cop és més clar. De fet, cada cop la situació és més irreversible. En Michael Shermer diu que en aquests moments, el total d’experts científics que accepten que l’escalfament global té causes antropogèniques ja es troba entre el 90 i el 98%.

Sabeu què són, els RCP? Són els escenaris que analitza l’IPCC en aquest informe, són els anomenats “Representative Concentration Pathways“. L’informe analitza els efectes de quatre possibles escenaris, els anomenats RCP2.6, RCP4.5, RCP6.0 i RCP8.5. Poden semblar sigles cabalístiques, però són de fàcil interpretació. Les xifres que totes tenen després de les lletres RCP és l’increment previst de radiació, mesurat en watts per metre quadrat i a la tropopausa (dalt de l’atmosfera) entre l’any 2100 i l’any 1750. L’escenari RCP2.6 suposa que tot el món es posa immediatament a fer els deures i a prendre mesures. En aquest escenari, l’anomenat forçament radiatiu antropogènic continua pujant per inèrcia les properes dècades, però després comença a baixar i acaba en els 2,6 watts per metre quadrat l’any 2100, amb una temperatura mitjana global de la superfície del planeta que en aquest cas seria semblant a l’actual. És l’únic escenari en el que ho deixaríem tot tal i com ho hem trobat. Els escenaris RCP4.5 i RCP 6.0, anomenats escenaris d’estabilització, requereixen fortes mesures de control ambiental, encara que menys estrictes que les del RCP2.6. En el cas del RCP4.5, la radiació antropogènica relativa al 1750 arriba a un màxim de 4,5 watts per metre quadrat justament l’any 2100 i després comença el seu descens, mentre que l’escenari RCP6.0 implica que l’any 2100, amb 6 watts per metre quadrat, la Terra no haurà arribat a la seva estabilització tèrmica sinó que es continuarà escalfant per inèrcia fins començar a baixar ja en ple segle XXII. Òbviament, el pitjor és l’escenari RCP8.5, que és el que trobaran els nostres néts si continuem com ara i no prenem més mesures. En aquest cas, la radiació antropogènica de l’any 2100 relativa al 1750 serà de 8,5 watts per metre quadrat, amb tendència a continuar pujant sense parar. L’informe de l’IPCC és un exemple de rigor científic. En el document complet, els experts detallen cada un dels quatre escenaris tot explicant les hipòtesis que fan, a nivell regional, sobre l’evolució de les emissions contaminants i de l’ús del sol. Plantegen escenaris, apliquen models de simulació (39 en el cas de la imatge de dalt), analitzen divergències i extreuen intervals de confiança.

Si ens centrem en les prediccions sobre pluges, els experts diuen que creixerà el contrast entre regions seques i humides, i també entre estacions seques i de pluja. L’escenari RCP8.5 ens aboca a un increment de sequeres en el Mediterrani, sud-est dels Estats Units i sud d’Àfrica que estarà relacionat amb l’augment de temperatura del sol i amb els canvis que es preveuen en les corrents tropicals de Hadley. És el que podem veure en el mapa del món de la imatge de dalt.

El document del IPCC és un resum per als responsables polítics, però com que no sabem si se’l llegiran, tal vegada és bo que ens el llegim nosaltres per poder decidir què hem de fer. Potser també podem preguntar als polítics si l’han llegit i si pensen fer alguna cosa. No cal patir, perquè hi ha feina per a tothom. Els experts ens recomanen l’estalvi energètic, la recerca en energies renovables i netes, el control i limitació dels combustibles fòssils, la producció local d’energia, els límits al creixement i fins i tot l’establiment de límits al creixement demogràfic.

Per cert, Gandhi ens proposava que siguem el canvi que volem veure en el món.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús