Steiner, la ciència i Europa

L’entrevista a George Steiner de fa pocs dies em va captivar. Steiner escriu les cartes a mà, tot dient que l’única manera de preservar la privacitat és utilitzar les cartes, els sobres i els segells. Diu que hi ha tres grans llenguatges: el llenguatge natural, la música i les matemàtiques. Steiner ha escrit molt sobre tots tres, perquè creu fermament en les ciències, en les humanitats i en el procés creatiu. Explica que el misteri de la creació l’ha fascinat tota la vida. Penso que els humanistes com Steiner, que creuen en Europa i en el potencial conjunt de ciència i pensament, es poden comptar amb els dits de la mà.

Sóc dels que penso que Europa encara ens pot salvar. Però no aquesta Europa. No crec que ho faci ni l’Europa dels diners ni la dels Estats. L’Europa que ens pot ajudar és l’Europa d’Steiner, la que ens explicava en el llibret “La idea de Europa”. És l’Europa dels cafès, l’Europa diversa que tanta gent ha caminat des d’els peripatètics grecs, l’Europa que entén, preserva i valora l’herència que va rebre dels Grecs. Grècia ens va deixar, diu Steiner, el vocabulari de les nostres teories, de la ciència i dels nostres conflictes socials. Només cal pensar en l’etimologia de paraules com física, genètica, biologia, geologia, astronomia, antropologia i tantes d’altres. Junt amb les paraules, ens va deixar una visió, una particular cartografia de la realitat i dels seus horitzons oberts. George Steiner diu que Europa pot tenir ara el privilegi imperatiu d’elaborar i promulgar un nou humanisme laic. Diu que si pot desfer-se de la seva pròpia herència tenebrosa, l’Europa de Montaigne, d’Erasme, de Voltaire y d’en Immanuel Kant podria, una cop més, servir de guia.

L’Europa de la diversitat, l’Europa d’Steiner on no hi ha llengües menors, és també l’Europa que entén i promou la ciència, l’Europa que subvenciona projectes de recerca que aquí ja no interessen i l’Europa que acull els estudiants de doctorat i els ja doctors que aquí ningú vol pagar. Quan arriben diners, com ara passarà amb la compra de deute per part del BCE, alguns països invertiran en recerca. D’altres, en totxos, voreres i formigó per acontentar els ciutadans en anys electorals. Així anem.

Per cert, en Marcos Díez diu que la cultura no ha de ser rentable. Diu que no podem perdre de vista els seus valors essencials com la creació de pensament crític, el plaer intel·lectual i estètic, la cerca de la bellesa, la curiositat i les ganes de saber.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús