La intel·ligència vegetal

Hi ha un llibre que ha sortit fa poc, d’aquells que aporta perspectives inèdites. Explica els resultats de molts anys de recerca en el camp dels mecanismes perceptius i comunicatius dels arbres i plantes, aquests éssers vius que moltes vegades hem relegat a una categoria inferior (per exemple, quan parlem de persones que han quedat en estat vegetatiu).

Stefano Mancuso és un dels grans experts en neurobiologia vegetal. Mancuso defensa l’existència de l’instint vegetal, en base a molts estudis i experiments que s’han anat fent durant els darrers cinquanta anys. Stefano Mancuso ens explica que els arbres i les plantes escolten, oloren, es relacionen entre ells i, en definitiva, en certa forma són intel·ligents. Tenen un sistema vascular basat en les lleis de la física, que fa circular els fluids sense cap cor que els bombegi. Utilitzen sistemes de comunicació basats en efluvis de determinats compostos químics, les molècules dels quals viatgen per l’aire o l’aigua i poden ser reconegudes per altres arbres o vegetals. El seu sistema pre-nerviós es basa en senyals químiques que van passant de cèl·lula a cèl·lula per unes petites portes anomenades plasmodesmes. Els mecanismes perceptius dels arbres i plantes els serveixen per a trobar nutrients, per a reproduir-se i fins i tot per a defensar-se dels depredadors. En aquest vídeo TED, l’Stefano Mancuso ens ho explica molt bé i de manera clara i didàctica.

Per què en sabem tan poc, dels arbres i de les plantes? Per què les veiem estàtiques i quasi insensibles? Una de les possibles explicacions és perquè tot ho valorem i jutgem a escala humana. La nostra referència de temps són les 24 hores d’un dia que, a efectes pràctics, hem dividit en hores, minuts i segons. Això ens va molt bé per quasi tot, però ens perdem les altres escales de temps. No sabem percebre ni el detall de les interaccions moleculars durant les reaccions químiques i bioquímiques, ni els sentiments dels arbres. Penseu en el què veuríem si gravéssim la pel·lícula de la vida d’un arbre, captant només un fotograma cada dia (o cada setmana). Seria la perspectiva des de l’escala de temps dels arbres, una perspectiva que ens mostraria com creixen i es van adaptant als estímuls i agressions de l’entorn, com floreixen i donen fruits cada any, com descansen i tenen els seus ritmes. Des de l’escala de temps dels arbres, la vida humana és massa ràpida i desenfrenada.

Per cert, en Luis Goytisolo diu que el món actual és fluid i de consistència desdibuixada, un món en el que els Estats s’assemblen cada cop més a empreses i en el que les grans empreses són cada cop més semblants a Estats.

Comenta

Cal que t'identifiquis per poder escriure un comentari.