Llegir, mirar, preguntar-se

Fa poc vaig llegir un text d’en Rafael Argullol. Deia que estem perdent l’interès per la cultura, que la gent cada cop llegeix menys i que fins i tot, molts es vanaglorien de no llegir. Deia que l’actual pseudolector defuig les cinc condicions mínimes inherents al fet de llegir: complexitat, memòria, lentitud, llibertat i solitud. Comentava també que, malauradament, tampoc estem substituint el fet de llegir pel de mirar, com diu que es pot observar ben fàcilment als museus. La gent consumeix i fa fotos, però no mira. S’ha perdut la capacitat de llegir, mirar i interrogar-se.

Els portuguesos tenen cartells genials, com el que veieu a la foto. Els podeu veure a molts passos a nivell. Demanen que parem, escoltem i mirem. Hi ha gent com en Julio Llamazares que ens recomana que ara que venen les vacances fem cas als portuguesos, perquè parar, mirar i escoltar és molt millor que anar accelerats, diu. Parla de les virtuts de la contemplació de la natura, dels ocells i del moviment dels núvols, i ens recomana que gaudim de l’amistat. Tot perfecte, però jo m’apunto a intentar-ho tot l’any. És com l’exercici físic: per què fer-ne només a les vacances? Millor agafar i mantenir els bons hàbits, no penseu?

La ciència i la filosofia tenen un bon nombre de punts en comú. Un d’ells és l’actitud de llegir, mirar, parar i preguntar-se. En Rafael Argullol queda perplex quan llegeix que, a la darrera reforma educativa es parla emfàticament de substituir la lògica filosòfica per la “lògica de l’emprenedor”. Diu que amb aquesta frase es vol marcar la fi d’una certa manera d’entendre l’accés al coneixement. La de llegir, escoltar, reflexionar amb assossec i silenci, entendre i acabar preguntant-se molts per quès. La del pensament crític que finalment promouen tant la ciència com la filosofia.

Aquesta setmana ens ha deixat en Martí Vergès, professor de mecànica i informàtica i mestre de bona part dels qui a principis dels 70 ens dedicàvem a la informàtica. Ens va marcar amb els coneixements, però sobretot amb l’empremta de la seva actitud i amb la seva defensa aferrissada del pensament crític. Ens va canviar. Tots portem l’esperit Vergès a les nostres venes.

Per cert, en Joseph Stiglitz es pregunta si, en relació a l’etapa final de les negociacions amb Grècia, els líders financers tindran el coratge d’admetre que estaven equivocats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús