Àfrica i els fets

Aquests dies he provat de cercar “sequera banya africa” a internet. M’ha sortit una noticia de fa dos anys, algunes informacions encara més antigues, i aquest (només aquest) informe d’Oxfam d’ara, juliol de 2019, que parla de la fortíssima sequera que està patint la banya d’Àfrica, i que afecta Etiòpia i Somàlia a més de part de Kènia. Hi ha més de 15 milions de persones que requereixen assistència humanitària, com a conseqüència d’un desastre ambiental que arriba quan aquesta gent encara no s’ha recuperat de la sequera de fa dos anys. L’informe explica que l’ajut actual és insuficient, i que aquest any calen encara uns mil cinc-cents milions de dòlars (el doble del recollit fins ara) per poder ajudar les persones d’aquesta regió. La imatge de dalt és d’aquest informe.

Tres evidències, tres fets: 1) hi ha una sequera gravíssima a la banya d’Àfrica, que està portant més de quinze milions de persones a un estat inadmissible de vulnerabilitat; 2) L’ajut internacional és insuficient i la situació està esdevenint insostenible; 3) És una noticia que sembla que no interessa, i que els mitjans occidentals no publiquen.

No puc fer més que recordar el que deia, fa pocs dies, en Bru Rovira. Explicava que quan va començar a col·laborar a l’Ara, en Carles Capdevila li va proposar que escrivís un article setmanal sobre qualsevol tema que li vingués de gust, i a més un article sobre l’actualitat africana. Després, diu en Bru Rovira, les “pàgines internacionals es van anar reduint i l’Àfrica va caure (sempre és la primera a caure), així que em vaig quedar amb una pàgina setmanal en la qual, sempre que he pogut, he mirat de mantenir viva la informació sobre aquest apassionant continent, amb la convicció que el món d’avui només és comprensible si el mirem amb una visió global, planetària”.

És cert. Quina nostàlgia, quin record, el de quan els diaris parlaven del que passava a l’Àfrica…

I, mira per on, en Bru Rovira ja no escriurà els seus articles dominicals a l’Ara. Com bé diu ell mateix, se’n va “per motius administratius”. I explica quelcom que revela el seu esperit científic, aquesta manera de ser rigorosa que fa que les seves anàlisis estiguin basades en els fets. Deixeu-me que, en aquest breu article que també voldria ser un homenatge a ell i al continent Africà, el citi un cop més: “com a periodista penso que aquest ofici s’hauria de sostenir sobre els fets i la pròpia experiència viscuda. Falta relat, falten fets. Històries viscudes. Història viscuda. I sobra opinió. Per simplificar, recordaré una conversa recent amb el fotògraf Ricard García Vilanova, que assenyalava el fet sorprenent que ell, que ha estat infinitat de vegades a Síria, sigui escassament convocat als mitjans per parlar-ne, mentre que el que passa a Síria ens ho expliquen tertulians i periodistes que no hi han posat mai els peus”. Crec que no s’hi pot afegir res.

Per què no s’investiguen més els fets i perquè no s’explica allò que realment està passant? Serà perquè parlar de la situació real a l’Àfrica i altres llocs no dona diners?

——

Per cert, la Carolyn Steel diu que la lògica de les ciutats i del nostre estil de vida abans era el menjar, però que ha estat substituïda pel capital. Però mentre que podem compartir el menjar i deixar a tothom satisfet, els diners no deixen mai satisfet a ningú. Diu que és la lògica de l’avarícia sense límits que avui amenaça el planeta.

Comenta

Cal que t'identifiquis per poder escriure un comentari.