Els cotxes que podríem tenir

En tot allò que fa referència als canvis que cal promoure per a fer front al canvi climàtic, la miopia social i dels governants és més que preocupant. Les mesures per a reduir la contaminació que genera el tràfic urbà (com les super-illes o les restriccions de circulació) són impopulars. Poca gent veu la necessitat de deixar d’usar els cotxes particulars que cremen combustibles derivats del petroli. Preferim tenir carrils per a cotxes particulars que tramvies. En lloc de fomentar el comerç de proximitat, continuem transportant mercaderies i aliments frescos d’una banda a l’altra del planeta en una gernació de vaixells, camions i furgonetes que cremen un percentatge significatiu del petroli que anem traient de sota terra. I, quan els científics ens estan dient que hem d’aturar el consum de combustibles fòssils el més aviat possible, els governants es barallen per “defensar la continuïtat del subministre”. D’un subministre que pot acabar exterminant una bona part de la població mundial les properes dècades.

Pensant més concretament en el cas dels cotxes, hi ha una cosa que em fa pensar. Per què no veiem, a casa nostra, empreses innovadores que treballin per a desenvolupar el cotxe elèctric del futur? Com és que hi ha tants inversors que posen els seus diners en negocis immobiliaris i tants pocs que apostin pels nous sistemes de transport amb energies netes? Serà perquè preferim el diner fàcil al risc innovador?

Els cotxes elèctrics solars, per exemple, incorporen plaques solars al sostre. D’aquesta manera poden anar carregant electricitat mentre circulen o estan aparcats, incrementant la seva autonomia alhora que poden reduir el volum, pes i preu de la seva bateria. Els estan fabricant ja a la Xina, sigui per transport a les ciutats o per tot tipus d’ús, i també hi estan treballant algunes empreses d’Alemanya, Holanda i altres països. Aquí, ningú en parla.

I una altra idea molt interessant és la de l’intercanvi de bateries, per resoldre el problema de la recàrrega: quan la bateria d’un cotxe elèctric s’esgota, el conductor voldria poder anar a una estació de servei i carregar-la en 2-3 minuts. Les bateries, en canvi, duren més si els processos de càrrega són lents. La solució, tècnicament és clara. A la Índia, ja l’estan implementant per als tricicles elèctrics i per als autobusos: les bateries es carreguen, lentament, a les estacions de servei. Quan un tricicle veu que se li està esgotant la bateria, s’atura a l’estació, treu la bateria, la deixa, i n’hi donen una de ja carregada. Bona idea, oi? És com canviar les piles d’un joc infantil, si usem piles recarregables. Però a Occident tampoc se’n parla, d’intercanvi de bateries. Sabeu per què? Perquè això implicaria posar-se d’acord i que tots els cotxes elèctrics tinguessin el mateix tipus de bateria (o, com a màxim, que hi hagués molts pocs tipus diferents de bateries). I les empreses fabricants de cotxes no volen ni parlar-ne, d’aquesta estandardització. L’empresari Shai Agassi, gran defensor de l’intercanvi de bateries, se’n queixa; però ningú no li fa cas. Per culpa de les empreses fabricants de cotxes elèctrics i del seu desinterès en arribar a solucions comunes, haurem d’anar a sistemes molt complicats i ineficients de recàrrega. És com si cada objecte que comprem amb piles en necessités unes d’específiques que només subministra aquell fabricant…

Els cotxes que podríem tenir (però que no és clar que tinguem) serien elèctrics, portarien plaques solars, tindrien bateries més petites, i aquestes serien intercanviables. Els cotxes es comprarien sense bateria i serien molt més barats. Les bateries, en canvi, podrien ser un “bé d’ús”, sent propietat de l’empresa que les gestiona. Ens la deixarien carregada, la usaríem, i quan la tornéssim descarregada pagaríem una determinada quantitat per la seva càrrega, el manteniment i la depreciació. Aquesta, al meu entendre, seria una solució racional i sostenible. Si no hi arribem serà perquè, en aquest món absurd en el que vivim, primen més els interessos corporatius que els de les persones i el planeta.

La imatge de dalt és del cotxe Dezhou, fabricat a la Xina. La podeu trobar a aquesta pàgina web. El cotxe Dezhou està pensat per circular per les ciutats. La seva autonomia és d’entre 80 i 150 quilòmetres, i el seu preu no arriba als 5500 dòlars.

——

Per cert, coincidint amb els actes per a la Justícia Climàtica d’aquests divendres, “Fridays for Future” ha posat damunt la taula set accions concretes que inclouen un peatge anti-contaminació per a reduir a la meitat el nombre de vehicles a Barcelona i retirar la inversió pública a les empreses contaminants.

Comenta

Cal que t'identifiquis per poder escriure un comentari.