Entrades amb l'etiqueta ‘divulgació’

La ciència i els camins

dijous, 19/01/2017

Fa poc vaig llegir una anàlisi que comparava els articles científics més rellevants de l’any 2015 amb els que van tenir més difusió als mitjans i a les xarxes. És d’aquesta pàgina web, que malauradament només és accessible als subscriptors, i que va ser dissenyada per Jen Christiansen. La web mostra les 25 institucions més productives del món segons l’index Nature 2015, que és un indicador que es basa en el nombre d’articles publicats en 68 revistes de la màxima qualitat científica. Les set institucions amb més articles de qualitat segons aquest índex són l’Acadèmia Xinesa de ciències, la Universitat de Harward, el CRNS Francès, l’institut alemany Max Planck, Stanford, el MIT i la Universitat de Tokyo (la llista de les 25 no inclou cap centre ni cap Universitat espanyola ni catalana). En una segona columna, podem veure els 25 estudis més citats per la premsa durant el mateix any 2015. Aquesta segona llista es basa en l’index Altmetric, que mesura el nombre ponderat de vegades que un determinat estudi científic ha sortit als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. L’interessant és que d’entre aquests 25 estudis altament citats pels mitjans i xarxes socials i que inclouen bàsicament medicina i salut, biologia, pol·lució i canvi climàtic, només 8 d’ells venen d’institucions de la primera llista. Sembla que el que és socialment rellevant no acaba de coincidir amb allò que es considera punter en el món científic.

Cal dir que en Jan Christiansen ha creat també molts altres diagrames de “ciència gràfica”, com ell els anomena. Alguns els podeu veure a la seva pàgina web. Un dels que m’ha agradat és aquest, que mostra l’evolució del tipus de temes que han estat portada de la revista Scientific American des de 1920 fins 2014. En ell es veu clarament que han anat desapareixent els temes d’enginyeria més clàssica, deixant pas a la biologia i als nous descobriments en neurociència i evolució (a més de les constants troballes en física de partícules i astronomia). Tot va evolucionant. Però evoluciona lentament, poc a poc. Més pausadament que el que molts voldrien, en aquesta cultura actual de la velocitat i de la immediatesa.

La divulgació no és fàcil, justament perquè la gestió del temps en el món científic és molt diferent a la que podem veure en el món de la premsa, ràdio i televisió. Els mitjans demanen grans titulars, i els científics en tenen ben pocs. Els mitjans necessiten impactar amb l’anunci de grans resultats mentre el món de la ciència va fent camí, poc a poc i sense pressa, per senders que no tenen final. La gent demana conclusions i punts d’arribada, però els científics avancen pas a pas, i malauradament aquests passos no són noticia. En ciència, els moments singulars de les grans troballes són molt escassos. Einstein comentava que després de pensar durant mesos i anys, el 99% de les vegades el seu resultat era inútil i les conclusions falses. I Edison, en una frase que resumeix l’essència de la recerca, deia: “no he fallat, només he trobat deu mil camins que no funcionen”. Per què llegim una i altra vegada que s’ha trobat el remei contra el càncer, i per què ens agrada que ens ho diguin? Anem millorant, això sí, però lentament i gràcies a molts i molts investigadors que mai arribarem a conèixer i que ens van preparant el llarg camí dels descobriments. De tant en tant, tal vegada els articles de divulgació podrien parlar del camí, més que el de les suposades arribades. Perquè la recerca és més semblant a l’Angya i a una caminada de 20 o 30 quilòmetres que a una cursa de 100 metres lliures.

I la divulgació no és fàcil perquè és un joc d’equilibris que hem de fer tot caminant. Alguns amics físics em comenten que la teoria de la relativitat pot explicar-se de tres maneres: amb un llenguatge rigorós que només entenen els físics, amb un llenguatge intermedi que requereix un petit esforç per part del lector (no superior al que cal per llegir poesia, per exemple) o amb un llenguatge entenedor per tot el món; el que passa, diuen, és que en aquest últim cas ja no s’està explicant res de la teoria de la relativitat. La divulgació ha de nedar entre dues aigües, i en això rau la seva dificultat. No hem de suposar que els lectors ho saben tot, però tampoc cal tractar-los com a nens, perquè si llegim és per descobrir, entendre i acabar comprenent. I això sempre comporta un esforç. El científic fa camí, però el lector d’articles de divulgació, també.

———

Per cert, en José Ramón Alonso s’oposa a l’arrogància occidental i en concret a l’interès d’alguns per confirmar que el cervell de l’home blanc és més gran que els altres. Diu a més que tenim l’obligació de deixar el món als nostres fills millor de com l’hem trobat, i pensa que no ho fem.

Ciència per als nens, a la web

dimecres, 19/12/2012

LlumsNadal.jpg Aquestes vacances, voleu que els nens s’ho passin bé mentre aprenen?

A la web podem trobar molts recursos. Aquí teniu, per exemple, un munt de simulacions per petits i per no tant petits. Són per entendre fenòmens de la física i química, per entendre les matemàtiques, i per passar-s’ho bé.

Podem crear experiments i fer projectes. Podem fer petits robots o fins i tot aprendre a programar…

Aquí teniu molts recursos per entendre la biologia, la física i les ciències en general. Fins i tot, podeu visitar un museu de la ciència interactiu!

Podrem jugar i entendre les ciències amb objectes i productes d’ús quotidià i amb criteris de simplicitat i cost baix.

I també podrem accedir a un munt de llibres i  de vídeos didàctics i de divulgació. Us recomano fer un cop d’ull als apartats de ciència i de tecnologia (entre d’altres) de ted.com. I aquí podeu trobar vídeos científics de química, física, informàtica, robòtica i altres, amb la garantia que han estat validats per professionals.

No sé si recordeu les declaracions de la consellera Irene Rigau (diari Ara, 2 d’abril de 2011): “Estem analitzant els plans d’estudi dels mestres i per començar hi trobem un dèficit important: un dels objectius prioritaris de l’educació actual, marcats per la Unió Europea, és el de formar l’esperit científic dels alumnes. Però ens hem trobat que el 75% dels que fan la carrera de magisteri vénen de la branca d’humanitats i ciències socials del batxillerat, en què no hi ha gens de matemàtiques ni de ciències. Al pla de magisteri tampoc no hi ha res d’aquestes matèries. L’última vegada que van fer ciència i matemàtiques va ser a l’educació secundària obligatòria (ESO). I amb això volem que cultivin l’esperit científic?”

Fa només una setmana llegíem que els nens catalans de nou anys suspenen en matemàtiques. Des de fa quatre anys, la Generalitat ha començat a fer avaluacions externes amb exàmens a tots els alumnes al final de cada cicle. Aquests estudis, però, estan mostrant un fracàs escolar remarcable. La primera edició de l’avaluació a quart d’ESO, que la Generalitat va fer a finals del curs 2011-2012, va deixar resultats preocupants en matemàtiques: el 24% d’alumnes van suspendre aquesta prova i un altre 23 per cent va treure un resultat de quasi suspens. D’altra banda, els resultats del projecte “Rose ens fan veure que l’interès dels joves per la ciència als països més desenvolupats, està minvant. I un estudi de la Noyce Foundation explica que el període crític és dels vuit als tretze anys. Al llarg d’aquest període de sis anys, els nens poden acabar avorrint la ciència i les matemàtiques, o poden connectar-hi i acabar gaudint-ne la resta de la seva vida. Com diuen, tot depèn de la formació, capacitat i entusiasme dels mestres i dels pares…

 

Agraeixo l’ajut de Montse Benlloch i Albert Febrer, que m’han proporcionat alguns dels links que ara us comento.

 

Cal, un altre llibre de matemàtiques?

dimarts , 14/08/2012

Fa un parell d’anys, quan començava a elaborar la idea d’escriure sobre els per quès del que ens envolta, no tenia massa clar ni què volia fer ni com fer-ho. Un dia, a una trobada amb amics, vaig comentar que estava pensant en escriure un llibre de divulgació sobre tecnologia, informàtica i matemàtiques. Un d’ells, en Jordi, em va contestar, com qui no diu res: “cal, un altre llibre de matemàtiques?”. Aquella frase, com moltes altres que he anat rebent d’ell al llarg de quaranta-dos anys, em va recol·locar. De fet, aquella frase va acabar quallant en el blog que ara esteu llegint. He anat entenent que, en l’àmbit de la divulgació científica, la mesura del que volem comunicar ens la donen els altres, i que per decidir com fer les coses, cal escoltar i entendre els potencials receptors del que volem escriure.

En Jordi ens va deixar ahir, massa jove, quan tots haguèssim volgut continuar gaudint molts més anys de la seva companyia, de les seves ganes de viure, de la seva conversa. Ara m’adono que jo, que soc fill únic, he perdut un germà. S’ha emportat un trosset de mi, però continuarà sempre viu en nosaltres.