ARA Ciència

La gespa és econòmica,  fàcil de retallar segons la mida que necessites, es pot reutilitzar passades les festes, és molt tupida i fa molt de goig. La podem regar abans de instal·lar-la al pessebre i es conservarà perfectament. Aquest pessebre està fet amb elements naturals i desprèn una olor deliciosa. Hi ha: canyella, vàries classes d’eucaliptus i plantes seques.

Són molts els arbres d’aquesta ciutat que presenten un mal estat de salut i en conseqüència poder ser un perill físic per els ciutadans.

A Europa son els tècnics amb arboricultura, jardineria o forestals els qui  determinen quan un arbre ha donat tot el seu rendiment, quan presenta un perill  o quan no és l’arbre adequat i són ells qui decideixen de suprimir-lo per un altre de jove o diferent. En canvi en aquest país tothom s’adjudica aquesta feina quan hauria de ser responsabilitat només del especialista, del professional.

A més cal dir que antigament el servei de parcs de la ciutat de Barcelona disposava d’un excel·lent  equip de professionals per portar a terme qualsevol tasca de jardineria però actualment sembla que aquestes decisions no estan en les seves mans.

Read the rest of this entry »

Sigui per un naixement o bé per una pèrdua, del que es tracta, és de plantar arbres.

A molts països d’Europa qualsevol motiu és bo per regalar o celebrar qualsevol esdeveniment amb un arbre: naixements, aniversaris, casaments, inauguracions, festes, concursos… i cada vegada més s’intenta minimitzar l’impacte ambiental que resulta morir-se ( urnes  biodegradables, incineracions….)  deixant dit que les cendres omplin el sot d’un nou arbre.

I es que un arbre representa la vida, la benvinguda, el pas dels anys, els canvis, les estacions, la cultura, la prosperitat, la riquesa, l’esperança,  la pau, la natura, la fauna i vegetació associada….

En cas de la plantació d’un arbre amb motiu d’una pèrdua, que millor que donar vida després de la mort. Read the rest of this entry »

Quan l’arbre s’integra a la ciutat perd la seva autonomia, la seva espontaneïtat, les seves relacions socials dins de la natura, el seu temperament natural, la LLIBERTAT. La seva vida deixa ser de ser llarga i assossegada per incorporar-se al frenètic món urbà. El disposen en filera, al llarg de les calçades, tots en formació amb un ordre matemàtic i del tot artificial. Tot segueix un ordre, un entorn, un estil antinatural. Si s’atreveix a créixer més del que disposen les normes, el tallen sovint, si no té forces per a desenvolupar-se l’ignoren, si no plou, passa sed i com no l’abonen es queda famèlic. Les arrels no tenen llicencia per a aprofundir sota cap direcció, l’espai és mínim i el ciment impera. Intenta sobreviure amb una cosa que anomenen terra, un “substrat” compactat i acompanyat de cascots i runes.  Tot ben tapat per un mini escocell on l’aigua de pluja difícilment penetra. La contaminació s’impregna a les fulles, l’orina dels gossos es queda en les arrels, les possibles ferides ocasionades es queden sense sanar, les plagues i enfermetats sense curar i la seva extraordinària bellesa decau. Read the rest of this entry »

Els vegetals igual que un munt d’elements de la nostra societat no deixen de seguir modes i tendències i són molts que utilitzen les plantes exclusivament com a simples elements de decoració. Evidentment les plantes aporten un valor ornamental excepcional, però no hem d’oblidar que són essers vius i que tenen les seves pròpies necessitats. Són d’agrair les noves tendències en jardineria, com les façanes i terrats verds, que aporten més superfícies verdes amb les conseqüències positives que això genera. Minimitzar l’ús d’insecticides, el consum d’aigua, el manteniment costós, etc. En canvi seguir aquelles pràctiques que perjudiquen del tot els vegetals, són del tot rebutjables, no ecològiques i gens naturals. És el cas d’oliveres retallades en forma de vàries boles rodones com a globus o de formes quadrades del tot geomètriques. Una poda que provoca immediatament greus enfermetats de fongs i insectes per manca de sanejament, ventilació i oxigenació entre les fulles. Es tracta de fer una exagerada escapçada d’un 90% o més aproximadament de fullatge. Rebaixant així el seu paper com a filtres de la contaminació, productors d’oxigen, etc. Un estil que també és practica amb petits arbustos com el boix, condemnant-los a patir similars conseqüències, encara que no tan ràpidament com en les oliveres. Una moda que ve de lluny! dels anys 70 , de la frívola Califòrnia de Hollywood d’abans, que es pretén importar aquí com a gran novetat. Aquelles modes efímeres i artificials que els americans varen experimentar amb conseqüències del tot negatives, els va fer reaccionar incentivant l’ús de vegetals lliures de plagues i enfermetats, de plantes autòctones o procedents de clima mediterrani (com el nostre), plantes amb poc consum d’aigua i de fàcil manteniment en jardins públics i privats. Avui doncs, en el nostre país, es pretén caure amb el mateix error que ells: una pràctica que no vol simular la natura, que acaba amb la llibertat de creixement dels vegetals, que augmenta l’ús de tractaments químics i fisiosanitaris i intensifica el temps de manteniment de les plantes. Un corrent que està molt lluny dels actuals bons propòsits de sostenibilitat i ecologia.
No hi ha arbre més arrelat en la nostra cultura mediterrània que l’olivera. Un arbre sagrat per a moltes cultures, respectat i del tot venerat, convertit en el símbol de la pau i de la fertilitat. L’olivera és forta i valenta i pràcticament lliure de malalties i enfermetats. Deixar-la emmalaltir per aconseguir una forma geomètrica ridículament “novedosa”seria contribuir una vegada més a la gran incultura i minsa sensibilitat vegetal que pateix aquest país.

Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
es va morir una olivera.
(Joan Manuel Serrat)

Els arbres monumentals són el màxim exponent del nostre patrimoni natural. La majoria estan per sobre de la condició d’arbres ja que formen part de la història i cultura del nostre país. Un arbre monumental pot comptar amb una llegenda, una poesia, una cançó, un fet històric, un símbol …. Són vegetals d’un valor incalculable per la seva bellesa, dimensió o edat. El ginjoler del carrer d’Arimón/ Berlinès de la ciutat de Barcelona, gaudeix de les tres condicions per ser un arbre monumental.

Foto: Rafael Zaragoza

Read the rest of this entry »