ARA Ciència

Els arbres monumentals són el màxim exponent del nostre patrimoni natural. La majoria estan per sobre de la condició d’arbres ja que formen part de la història i cultura del nostre país. Un arbre monumental pot comptar amb una llegenda, una poesia, una cançó, un fet històric, un símbol …. Són vegetals d’un valor incalculable per la seva bellesa, dimensió o edat. El ginjoler del carrer d’Arimón/ Berlinès de la ciutat de Barcelona, gaudeix de les tres condicions per ser un arbre monumental.

Foto: Rafael Zaragoza

Es tracta del gínjol més gran que existeix a Catalunya i probablement el més gran d’Europa. El ginjoler té diverses varietats de fruita i la d’aquest ginjoler és l’autèntica, l’original.

Què li han fet fins ara aquest ginjoler i que és el que es pretén?

Aquest ginjoler ha patit tres agressions greus. Una per cada costat i miraculosament les ha superat. Es va edificar un edifici tallant-li part de les arrels, en un altre cantó també es van anular les arrels, aixafades per l’asfalt i la vorera. I en el tercer cantó es va aixecar un mur. Encara avui l’arbre té branques tallades i cicatrius greus, ocasionades per aquestes tres agressions que ningú ha sanat i que són conseqüència d’aquests murs, paviments i parets.  L’arbre es va refer per l’únic cantó no perjudicat doncs les arrels es van dirigir on antigament hi havia una riera.  Ara es pretén edificar damunt mateix on conserva la majoria d’arrels, l’únic cantó que li queda, per on l’arbre no ha estat encara perjudicat. Agressió que provocarà la mort lentíssima (però segura) de l’arbre.

Aquest ginjoler, ha protagonitzat en el passat una lluita ciutadana per a la seva conservació. Es van recollir mil quatre-cents signatures de veïns i ciutadans que demanaven una plaça per protegir aquest arbre. Figures de la intel·lectualitat, professionals coneguts de molts diversos àmbits, escriptors, arquitectes, periodistes, professors, botànics, enginyers tècnics agrícoles, músics, artistes. ., són alguns dels que s’han  pronunciat per la defensa del ginjoler. De nou es mobilitzen altre cop.

Excel·lències dels ginjolers:

Son els arbres més sostenible que existeixen, a més d’autòctons i mediterranis.  Són els arbres caducs de creixement més lent. La seva fusta és perfecte per fer instruments musicals (tenora i stradivarius) i de precisió. Els seus fruits són els més bons per a la salut i del tot ecològics, doncs són lliures de pesticides. Han arribat  al límit de l’extinció  a causa de: la qualitat de la seva fusta (es varen talar pràcticament tots els ginjolers per construir l’Armada Invencible espanyola) i per el seu lent creixement.

És un arbre malauradament oblidat però que havia tingut un prestigi popular a Catalunya i a tota la Mediterrània, com demostra la dita tradicional catalana: “Ser més eixerit que un gínjol”, o les festes italianes dels gínjols d’Aqua Petrarca, o la qualificació persa com a l’arbre de l’amor, etc.

A Europa del Nord, tots els arbres monumentals estan extremadament cuidats  i del tot protegits per dotzenes de normes. Una d’aquestes normes dicta que no s’hi pot fer res a menys de 500 metres de distància de l’arbre sense la direcció d’un tècnic d’arbres monumentals. El cas concret d’aquest ginjoler, les circumstàncies i les pràctiques han estat molt diferents, sinó oposades.

És del tot intolerable, inadmissible i vergonyós que aquesta obra d’art, irrepetible com és aquest arbre monumental, no sigui mereixedora de cap protecció.

Joan Bordas (Mestre jardiner. Especialista amb arbres)

Entrada publicada a General el dimarts , 15/02/2011 a les 9:25.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.