De què esta fet un pensament?

Hi ha gent que encara creu allò del món de les idees de Plató com una descripció realista del que són les idees, sobretot quan parlem de pensament abstracte, aquell que sembla no representar res en concret.

Poca gent defensaria que la Beyoncé o un ou fregit en realitat són una idea trascendent que en realitat és al món de les idees i a nosaltres tan sols s’eens apareix encarnada en la Beyoncé que veiem a la tele o l’ou fregit que vam menjar ahir al vespre. En canvi, quan  es tracta del pensament matemàtic o la música o inclús l’experiència mística és comú sentir que aquestes coses venen de “un altre lloc”, d’una realitat de la que la nostra experiència quotidiana tan sols és un pàlid reflex, com les ombres d’un món que, per massa brillant, no podem mirar directament.

Jo no ho veig així. El pensament abstracte, igual que qualsevol altre pensament, s’expressa amb llenguatge. Aquest llenguatge pot ser català, música, la representació d’un mim o matemàtiques, i les diferències entre aquests llenguatges venen marcades tan sols per allò del que parlem (si vols mostrar que has llegit llibres, aquí cal citar Wittgenstein, sobretot el segon, que és el mateix que el primer però quan era més vell).

Després, podem parlar del pensament en si, de com construïm sentit. Aquí, cal donar la raó als poetes: el mecanisme principal al voltant del qual creem sentit, la forma com entenem i interpretem el món és a partir de metàfores tretes del que hem viscut. En un llibre fantàstic, Lakoff i Nuñez argumenten com metafores extretes a partir de l’experiència del propi cos apliquen per guiar la intuició matemàtica.

Respecte l’experiència mística,  Wasson ja va mostrar  que l’origen real del Soma sagrat dels Vedas era un bolet (aquí), el mateix que Fericgla va mostrar que provocà l’expressió “tocat del bolet”  (aquí). Fa relativament poc,  Griffith va mostrar en un estudi clínic molt ben fet que el principal principi actiu d’aquest bolet produïa experiències místiques (aquí).

Hi ha estudis sobre si la música és un pensament o una experiència, sobre si és una construcció intelectual o una vivència visceral, però jo el posaria a mig camí: meitat metàfora, meitat experiència vital. Un llenguatge que, per fer aquests animals que anomenem humans, és tant important com el llenguatge natural.

Per tant, si em pregunteu de què està fet un pensament, us diré que no ho sé ben bé, però que em penso que està fet de les mateixes coses que la vida, del mateix que ens fa por, o il·lusió, o ens il·lumina, o ens encen la lascívia davant la perspectiva d’un àpat deliciós.

1 comentari

  • Roser Farnos Piñol

    24/02/2011 14:41

    Es una merda de pagina perque no m’ha servit de res

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús