màxima versemblança

Per l’immigrant recent, aparcar un cotxe a suïssa és fàcil. Desaparcar-lo, no tant. La màquina del tiquet del pàrquing només vol francs suïssos. Res de targeta.

Tens un caixer al costat. Després de negociar amb un parell de targetes, accepta donar-te 200 francs suïssos. Amb una comissió de la Caixa -robem? que ni tan sols em puc imaginar, i una comissió de conversió de moneda de 2.5%. A suïssa, els caixers són literals. Aquest accepta donar-te 200 francs suïssos i et dóna això: un bitllet de 200. Cal cercar canvi.
En el primer cafè que trobes, demanes un cafè i un pastís però et poses a la barra: tu vols esmorzar, ells ja dinen. Com que a la barra molestes, el cambrer et diu: “si vols, pots posar-te a la mesa allí” (sic). Esbatanat, consumeixes, i després de fer-se pregar, una cambrera et respon “mais bien sur”, et cobra els 9 francs que vol, i deixes 1 de propina. Amb tot això aconsegueixes el desitjat canvi. Al marxar, el cambrer confirma que no ho has sentit malament. Et diu “adéu, gràcies”. Per fi pots pagar la hora i mitja llarga de pàrquing en ple centre de la ciutat: 2 francs suissos, que deu ser com 1 euro i mig.

Segons el principi de màxima versemblança, hom arriba a la conclusió que a Suïssa les coses barates resulten cares, i que els cambrers si són mascles parlen català.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús