Els pitjors professors

“Un professor hauria de pensar l’ensenyament (…) com un acte intel·lectual seriós, una mena d’erudició, una creació; ell o ella hauria de desenvolupar un cas, completar amb proves, tot explorant el signficat intel·lectual (i potser artístic) i les qualitats d’aquest ensenyament (…). Mentre que un consens de la universitat pot definir els protocols generals, cada professor triaria la forma i el contingut finals de l’explicació, en gran part com fan amb els articles acadèmics.”

Això val tant per una classe de teatre com una de física quàntica. La cita és de la pàgina 180 de “El que fan els millors professors universitaris”, de Ken Bain. Traducció Anna Torcal.  Universitat de València.

Voldria dedicar aquest post a l’inenarrable llista de professors dolents que em va tocar patir durant molts anys i al sistema docent que els suporta, que posa de manifest una notable estretor de mires de la gent qui organitza els plans d’estudi i avaluació en el sistema universitari català i espanyol. El trist és que segurament no em van tocar ni els pitjors professors ni el pitjor sistema universitari.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús