Com manipular unes eleccions

broma.jpg La teoria econòmica clàssica, i sovint escrits de teoria política, descriuen el consumidor o el votant com un ser racional, ben informat de totes les opcions, i que decideix lliurement segons les seves preferències. Em penso que no sóc l’únic a qui això li deu semblar una mica ingenu, i hi ha gent que ha explicat molt clarament què cal fer per a manipular unes eleccions.

Per exemple, hom pot desplaçar del debat polític les qüestions que realment serien interessants per a la població i debatre acaloradament sobre temes nimis. Pel cas d’Estats Units, potser Noam Chomsky és un dels escriptors que més clarament ho ha posat de manifest. Un exemple que se m’acut en la situació actual és com es debat acaloradament sobre si CiU pactarà amb PP, o si el PSC es ven al PSOE, o si el PSOE va negociar, ha negociat o negociarà amb ETA o no. En canvi, ni es mencionen altres temes. Per exemple, es podria debatre sobre com  impedir que l’expoli admès pels propis capitosts del sistema financer no torni a passar. O sobre posar taxes per a desincitar que els béns que consumim siguin fabricats arreu en condicions infrahumanes, cosa que acaba repercutint en les condicions de la nostra pròpia feina. Són temes legítims que interessarien als votants, però no apareixen als debats senzillament perquè no interessen a la classe dirigent.

Una altra forma de manipulació, ben coneguda pels assessors d’imatge, és fer que la classe política s’assembli a un membre de la família. Al laboratori de Jeremy Bailenson, com es pot veure en aquest i aquest article, van mostrar que si es barreja la foto d’un candidat amb la pròpia l’efecte resultant és que, tot i que no veiem que la nostra cara ha estat fusionada amb la del candidat, tendim a creure que li podem fer més confiança i per tant a votar-lo més. Tan sols perquè la barreja produeix una sensació inconscient de familiaritat.

Finalment, una altra forma de manipulació, tal volta més legítima però amb uns efectes més imprevisibles, és destacar per diferent. Per exemple, la foto d’aquí dalt no és la d’una parella de còmics. És la del cartell oficial de l’equivalent de ICV per Lausanne. Si, el senyor gras duu una corbata amb el dibuix d’un gat. Però potser semblen més simpàtics que l’Herrera i el Saura.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús