Adaptar-se a l’abisme

20110612elpepivin_3.jpg

Quan el mon s’acabi obriré una pensio a la vora de la fi per a veure la gent que s’acosti a  l’abisme.

El meu company de secció, en Joan Fortuny, publicava fa uns dies un parell de posts sobre la relació entre biologia i capitalisme. L’argument, bàsicament, era que el criteri d’optimització que hi ha en un mercat ideal -si vens un producte t’has d’adaptar a la demanda per a seguir existint- era assimilable a l’adaptació ecològica que ha de fer una espècie per tal de sobreviure, dins del marc de la teoria de l’evolució. Aquesta associació, lamentablement, no és nova. I al meu parer és rotundament falsa.

Aviam. Paràmetres d’adaptació n’hi ha molts. Però veure com una adaptació a l’entorn la presa de poder d’una minoria de persones sobre la majoria de l’espècie humana no és ni de bon tros un recurs que afavoreixi l’adpatació de l’espècie. Com tampoc no ho és l’abús sistemàtic dels recursos que formen el nostre ecosistema natural. És cert que en un mercat ideal això no passaria, però també és cert que de mercats ideals no n’hi ha, al món de l’economia real.

El fenomen del cigne negre com l’explica Nicholas Taleb n’és un exemple, de evolució no compatible amb capitalisme: és perquè tenim diversitat de recursos i possibilitat d’errar de forma repetida que podem trobar una resposta excepcionalment bona a un problema. I són aquestes troballes les que en definitiva canvien com funcionem.

I això només és comaptible amb un tipus d’evolució en la qual la competitivitat és minsa, els recursos abundants, i la diversitat d’estratègies possibles és ampli. Inclús,  el marge d’error repetit és ampli. Penseu en la invenció de la corrent alterna per Tesla: va suposar desenvolupar un sistema radicalment diferent de l’existent, sense una bona teoria darrera, un que demanava canviar totalment tota la infrastructura de distribució energètica existent. I, tal i com diuen a una de les seves biografies, amb això va inventar el segle XX.

Avui en dia cap departament de I+D de cap empresa energètica optaria per una invenció que suposés tal risc i inversió. I perquè? Per la competitivitat a curt plaç, el balanç de costos, l’estimació de riscos estreta de mires i tota una sèrie de mecanismes de control instaurats per a un objectiu clar i meridià: que l’amo faci diners. Així, mentre hem convertit l’empresa en la institució social més important de la segona meitat del segle XX, hem creat un mecanisme monstruós que concentra la riquesa en una minoria i redueix l’accés a una sobreabundància de recursos per part de la majoria. I ara ataca principis de convivència bàsics com els drets de l’estat del benestar.

En termes adaptatius sembla més aviat el mecanisme d’un parasit ben adaptat al seu hoste que no pas el d’un animal que contribueix a enriquir el seu ecosistema creant una interdependència amb els agents i recursos del seu entorn. La part bona és que aquests fenòmens, com les plagues, estan destinats a l’extinció. Però es clar, també les plagues tenen mecanismes adaptatius.

 

PS. Per ilustrar-ho, manllevo un dibuix publicat fa uns dies a El País del sempre lúcid ROTO. N’hi ha d’altres dies igual d’il.lustratives.

2 comentaris

  • joan llobera

    11/07/2011 18:15

    si,
    tens rao. No es facil resumir 2 posts ben argumentats en una sola frase.

    Jo tan sols penso q associar capitalisme i evolucio es un error sota qualsevol forma, i a part del teu post hi ha inclus llibres i teories ben complicades que defensen aquest punt de vista.

    No dic que les dictadures que es recolzen en retorica comunista siguin millors. En el que no estic d’acord amb tu es en dir que el capitalisme en la seva forma actual hagi funcionat millor que altres regims, ni que aporti riquesa a la societat.

    Si es compara la durada i petja ecològica de l’edat mitja europea amb els mateixos parametres de les societats post industrials, qui perd es el capitalisme (i tambe el comunisme, clar). Per no parlar de comparar amb periodes de caçadors recolectors. O de l’imperi egipci, si vols una societat complexa.
    Aixo per dir que el fet que el capitalisme hagi funcionat prou bé no està tant clar.

    No hem de confondre comerç, que sempre n’hi ha hagut, amb capitalisme, que es un invent ben recent. I que ultimament no sembla que aporti gaire riquesa social.

    De fet, treient el 5% dels mes super rics d’Espanya, Europa o el mon, en els ultims 10 o 15 anys probablement ens hem empobrit, com a societat.

    Tampoc no aporta necessariament mes llibertat individual, ni democracia. Aqui tenim la xina, el gran triumfador després de la caiguda del mur de Berlín. Bonic exemple de capitalisme dictatorial. I en podriem trobar molts d’altres al llarg de la historia.

    Tampoc s’ha de confondre la dimensió econòmica amb la dimensió educativa. Per als avantatges o inconvenients en termes evolutius d’institucionalitzar l’educació (una invenció també posindustrial) n’hi hauria per un altre grapat de posts. I no cal que li donem les gracies als bancs i les empreses, per aixo.

    Jo penso que l’evolució és una gran troballa, però que aplicar-la a regims econòmics sovint es tendencios. I penso que tenir un regim economic com el capitalista (o el comunisme modern) que afavoreix els comportaments egoistes i inhibeix els solidaris no es gaire positiu per a una especie social com som els humans.

  • Joan Fortuny (el del blog dels costat)

    11/07/2011 16:48

    Hola. No em queda del tot clar que el resum que fas dels meus posts sigui correcte. Potser és que no t’he entès bé, però el que jo deia és que em sembla que els humans no som una espècie sistemàticament altruista, especialment si aquest altruisme ha d’anar més enllà del cercle més absolutament immediat d’éssers afins. Aquesta afirmació es basa en l’observació de com han anat les coses al llarg de la Història, tampoc és fruit de cap recerca extraordinària… Dic, també, que l’egoïsme dels humans és degut a l’evolució biològica. (Què més podria ser, sinó?) Aquesta observació em fa pensar que els sistemes econòmics que es basin necessàriament en l’altruisme global tenen mala peça al teler i que, en canvi, el Capitalisme ho té més bé per seguir triomfant perquè és un sistema adaptat a l’egoïsme. De fet, els ideòlegs del Socialisme real ja eren conscients del “petit problema” que tenien i insistien en la necessitat de creació d’un “home nou” –i d’aquí, penso jo, l’interès per l’educació dels règims socialistes. En qualsevol cas, la gràcia del Capitalisme, és que aporta riquesa al conjunt de la societat. Ja vaig remarcar que aquesta permeació de riquesa es fa de forma desigual i sovint “injusta”, però es fa, cosa que no passa, o passa molt menys, amb la resta de sistemes assajats en societats complexes. També vaig remarcar que el fet que fins ara el Capitalisme hagi funcionat prou bé no és garantia de que hagi d’anar sempre bé, però sí que és un indicador de que és el sistema amb més números de seguir funcionant, si més no, mentre no hi hagi canvis realment radicals en la societat dels humans.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús