escampant parides sobre internet

El post d’aquesta setmana -ara he decidit intentar fer-ho així, un cada setmana, per a que no sigui ni massa feina ni se m’oblidi anar-ho fent- havia d’anar sobre una cita de Nietsche (Nietzche?? Nietszshe?) que no sembla de Nietxhe, i que he redescobert agradablement en aquest típic exercici estival de lectures denses i relectures de llibres que et van agradar. Si, ho confesso, en un temps vaig estudiar una mica de filosofia, i Nitsche m’agradava. Malgrat que ara potser no tant i em decanto per altres escriptors de filosofia, encara em sembla un boig digne de respecte. El post planejat anava de Nitx (vinga, ho escriurem així, tal com sona) jugant a fer de profeta -com va fer sempre- i de com d’adequades semblen avui les seves paraules si aixequem la vista i mirem el món tal com apareix des dels medis de comunicació. El que diu, és:

Un vell xinès deia haver sentit que quan els imperis s’estan enfonsant, compten amb moltes lleis

 

L’he traduit del castellà, és el par. 740 de “La voluntad de Poder”, bibolioteca Edaf,pàg. 494, en l’edició núm 13, 2005. És una cita curiosa, perquè no és gaire el to habitual de Nitx, però si que em sembla extremadament lúcida aplicada als temps actuals. No sé què pensaria un vell xinès de la xina actual, i això dels imperis enfonsant-se i les moltes lleis em fa pensar en Europa, en la política del nostre país, en el procés de l’estatut i en la demagògia de la sgae. I menciona aquesta coses de sentir coses de segones fonts, cosa que remet al paper de la premsa i internet en tot això. I també em fa témer la voluntat de simplificació de l’ultralliberalisme més demagògic com a solució aparent per tot això.

Llavors aquesta cita havia d’endegar una reflexió sobre alguna cosa del passat i el futur i els canvis que estem vivint en el nostre present. Però mentre rumiava què podia intentar escriure sobre tot això que no em fes semblar massa pallús, he llegit 2 articles que m’han semblat dues parides majúscules, i he decidit dedicar-hi aquest post.

El primer és un article del molt respectable Nobel Vargas Llosa publicat a El Pais ahir. Bàsicament, és una  resenya sobre un llibre que explica com internet està disminuint la nostra capacitat per a l’atenció focalitzada durant un llarg periode. El seu argument és aquest: com que a internet podem anar saltant de contingut en contingut, això fa que les persones perdin la capacitat de concentració i per tant ben aviat ja no podrem de llegir amb atenció llarga i profunda, cosa que acaba provocant la pèrdua del plaer de la lectura de l’obra literària tal i com es va generalitzar amb l’impremta, etc.  El missatge implícit de l’article és: internet matarà la gran literatura.

El que no diu és que la impremta va rebentar la rica tradició de narració oral existent, i tampoc no diu que la novela és un gènere relativament recent basat en una possibilitat facilitada per la tecnologia: posar a l’abast fàcilment grans extensions de text. Tampoc no menciona que l’autor del llibre que resenya sembla tenir un perfil d’adicte als serveis telemàtics de la web 2.0 i no necessàriament representa el gruix de la població. Seria com demanar a un adicte als calmants la seva opinió sobre els beneficis del sistema de salut modern. Ni comenta que actualment és el moment de la història en què s’imprimeixen més llibres.

El segon article és de La Vanguardia, d’avui. Tot i que vigila en els termes emprats, afirma que els usuaris de Internet Explorer són mes beneits que els de Firefox o Google Chrome. Si, si, ho podeu mirar aquí. El que no mencionen és que els tests d’intel.ligència emprats en l’estudi molt probablement tan sols mesuren la intel.ligència alfanumèrica, aquella que es desenvolupa sobretot en un context escolar, o practicant lectura, escriptura, càlcul, etc. Tampoc menciona que els usuaris més avançats d’internet sovint són els qui tenen una escolarització major, ni que els qui entenen els beneficis de perdre temps actualitzant els seus navegadors molt probablement són els usuaris més avançats d’internet. Per tant, aquest article està parlant d’una cosa que sembla lògica degut a la organització de la nostra societat, però sembla que digui que si empres internet explorer és que ets tonto. Tot i que els termes que empra La Vanguardia matisen aquesta afirmació, el cert és que l’article es fa ressò d’aquesta afirmació implícita.

Si creiem el que diuen aquests senyors, no em sé explicar què faig jo, que treballo tot el dia davant un ordinador i empro la xarxa de forma constant, llegint llibres vells de filosofia alemanya i pensant sobre el món que ens ha tocat viure. És una pregunta que no sé respondre. Potser és que sóc beneit, i enlloc de llegir i d’escriure aquest blog tan sols perquè em dóna la gana, hauria de fer com aquests senyors, que cobren per refregir el que diuen altres i escampar parides sobre internet.

 

2 comentaris

  • joan Carles Blanch i Anguera

    08/10/2013 18:35

    Respecte a “escampamt parides sobre internet”

    Encara que fa més de dos anys del teu article, continua fresc com si fos ara mateix. Genial. Intel.lgència i bon saber fer. No ets beneit, ets beneït pel talent.

    Salut

    Joan C. Blanch

  • Adrià Martí

    01/08/2011 22:47

    A mi em sembla que tot això va tant ràpid que al senyor Vargas Llosa ja va un pèl amb el pas canviat… de fet, quan veig el meu germà petit (15 anys més petit!) en acció amb l’ordinador, jo a la meva trentena em podria arribar a sentir un Vargas Llosa qualsevol (amb tot el respecte, eh!?).
    Ara, el que està clar és que t’hauries de demanar un augment de sou…
    Salut i Nitx!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús