anarquia computacional

anarquia_computacional02.jpg De les velles utopies, l’anarquia és, potser, la que sembla més quimèrica. I no obstant, és la que sembla més realista. Tota societat té un cert punt d’anarquisme. La part de la societat regulada per usos i costums i assumida tàcitament per la població és innombrable. Des d’aquest punt de vista, la llei pot ser vista com un factor d’influència més, un que reflexa el punt de vista de la classe predominant: els patricis romans,  l’esglesia medieval, o la classe política moderna estableixen el dret romà, el dret canònic o els codis civils moderns per a influir en la societat i acostar-la més al model que voldria aquesta mateixa classe dirigent.Per tant, podríem considerar que qualsevol societat és un sistema essencialment anàrquic, on diferents grups exerceixen una influència més o menys predominant. És ben sabut que aquestes normes no tan sols reglamenten, sinó que també alimenten els comportaments alegals o directament il.legals. Per exemple, sembla raonable assumir que les xarxes de tràfic d’estupefaents tan sols tenen sentit a partir de la moralització i il.legalització del seu consum, començat a principis del segle XX (1). Ja ho diu la dita: feta la llei, feta la trampa.

I què té a veure això amb ciència o tecnologia? Si mirem a la natura, trobem lliçons exemplars de com crear societats sense centre. La noció d’identitat i llibertat individual, tan arraigada a occident, ens podria fer pensar el contrari, però el cervell no té un centre de comandament. És una societat de cèl.lules que és capaç de prendre decisions responsables sobre la base d’una col.lectivitat diversa. Qualsevol ecosistema estable o en equilibri relatiu també n’és un bon exemple: les accions de cada animal o planta contribueixen a un equilibri dinàmic del que formen part. Globalment, les accions individuals afavoreixen la autoconservació de la societat i del medi que l’envolta.

Això és estupendo, perquè fa que la única forma de destruir un ecosistema sigui eliminant-lo de socarrel.  Si treus un trosset de cervell, la resta segueix funcionant. En alguns casos, inclús es pot regenerar el teixit perdut. No hi ha una pedra de toc que poguem treure i provocar que el sistema s’enfonsi. Abusant de la metàfora, no pots matar el lleó per destruir la selva.

En canvi, els ordinadors son ens centralitzats: una unitat de processament central, un sistema operatiu, etc. Internet va començar com una organització raonablement distribuida, però ara unes poques empreses controlen la major part del tràfic i del contingut. Simplificant: si google s’apaga, internet queda a les fosques.

Què hem perdut seguint aquest camí?   Si mirem la millor tecnologia actual amb els ulls de la biologia, el consum energètic d’un ordinador, o d’una simple recerca a google, hauria de provocar a l’extinció immediata de l’espècie per inadaptació total al medi. La capacitat evolutiva d’un sistema artificial del tipus més sofisticat, comparat amb qualsevol sistema biològic senzill, és com comparar un totxo amb una nimfa. La necessitat de materials exòtics per a fabricar qualsevol ordinador o mòbil faria envermellir el caprici evolutiu més sorprenent. Hi ha una vella broma sobre perquè els escaladors van lligats els uns als altres: perquè si cau un, cauen tots.  Si mirem els ordinadors i la xarxa, cada cop s’assembla més a això.

Potser comença a ser hora que repensem els ordinadors per a que funcionin sense centre, fabricant-los amb matèries primeres locals, emprant tant sols els recursos energètics immediatament disponibles i garantint la possibilitat de modificar la tecnologia amb objectius purament lúdics o creatius. Seria la millor forma de millorar-ne l’ús, l’accés i l’impacte ambiental. Però potser ara sóc jo qui està sent utòpic quan penso en l’anarquia computacional.

 

 

1) hi ha un llibre estupendo que resumeix de forma brillant aquesta tesi, és “historia elemental de las drogas”, d’Antonio Escohotado. Hi ha més informació online aquí: http://www.escohotado.org/

2) la imatge l’he fet a partir d’un logo trobat a wikipedia i una mica de software.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús