Els psicòlegs no tenen ment

Seguint amb les cavil.lacions del post anterior, he fet una petita enquesta al laboratori. He agafat els psicòlegs que tenia més a mà i els he preguntat: què és una “ment”?

Els 2 més experimentats, gent amb una tesi doctoral i que fa temps que treballen en psicologia experimental, m’han dit: en psicologia científica no hi ha tal cosa com una ment, és una noció de la psicologia popular. En psicologia científica tan sols tens un cervell.

Els no tant experimentats, que estan fent la tesi doctoral, m’han remès als filòsofs. Això no és una pregunta per psicòlegs, és un tema de filosofia. Una dels dos m’ha matisat la opinió i ha dit que en psicologia clínica i psicoanàlisi tenen una definició funcional, però no està tan clar com això aplica al món de la psicologia experimental.

Després naufrago una mica per internet, i m’entrebanco amb un article en què un meditador experimentat és capaç de modular la resposta del seu sistema immune tan sols amb pràctiques meditatives. Bé, si aquesta persona no té una ment i sap com fer-la servir… Algú dirà que aquesta persona “al.lucina” una ment i aquesta “al.lucinació” afecta el seu sistema immune… Em recorda aquella frase de peli. “No, jo no l’he mort. Tan sols he disparat. Són les bales, que l’han mort. ”

Potser es que els psicòlegs experimentals han desenvolupat una espècie de  característica estranya durant els seus estudis, o que ja tenien un biaix de partida a causa d’alguna peculiaritat congènita i que això els va dur a escollir aquesta disciplina acadèmica? El que si sembla clar és que tots els indicis apunten al mateix: els psicòlegs no tenen ment.

 

l’article que mencionava: http://archinte.ama-assn.org/cgi/content/abstract/145/11/2110

 

1 comentari

  • estudiant

    13/11/2011 18:41

    4 o 5 psicòlegs no sembla una mostra gaire representativa per a una afirmació tant general…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús