Intercanvi de cromos

Fa 3 anys que tenim una crisi perque uns senyors que jugaven a intercanviar cromos virtuals es van adonar que tot aquell joc era una mica massa virtual i en l’atac de pànic que els va agafar van fer bancarrota.

Com que dir-n’hi cromos quan estàs jugant amb els diners de la gent no està ben vist, en digueren derivats, futurs, opcions, i tota una terminologia encara més complicada. Sovint he pensat que l’ús que fan d’aquestes paraules s’assembla a  com un xarlatà intenta emprar termes científics per a semblar més creïble, i aconsegueix precisament el contrari: retratar-se amb el que diu.

Aquest exercici maldestre no aconsegueix fer desaparèixer l’elefant al mig de l’escena: hi ha un grapat de persones que controlen la major part de la riquesa mundial. Un amic m’ha enviat un article amb unes conclusions són raonablement alarmants: menys de mil entitats controlen més del 80% de la riquesa del món.

El que a mi em sembla més important d’aquest article és que intenta aclarir l’estructura d’aquest grup. Estan fragmentats? Són una pinya que acabarà formant una única estructura de presa de decisions?  Fins on sé és un dels primers treballs que fa aquest tipus d’anàlisi pel control del comerç mundial.

Però vist així, cada cop s’asssembla més una versió a gran escala del mercat de bens culturals. Ja fa temps vaig argumentar que el debat sobre gestió de drets d’autor  era un debat essencialment ideològic (aquí), i que canviant algunes elements concrets del mecanisme de comerç es podia fer un sistema més barat, eficient, just i equitatiu (aquí). Ara s’ha vist que els de la SGAE actuaven en interessos estrictament particulars, i probablement il.legals.  Els seus membres diuen que volen canviar de model, però ningú proposa mecanismes similars.

En el cas de les transnacionals, si Europa o Estats-Units posés un impost anual sobre el control de capital i cobrés un cèntim per cada milió d’euros controlat, o tan sols impulsés la llargament debatuda Tasa Tobim per estabilitzar els mercats financers, segurament l’endeutament que esgrimeixen per derruir  l’estat del benestar  desapareixeria com si fos un refredat. Però ningú proposa mecanismes similars.

Ahir deien al diari que un Nobel anomenat Roubini va predir aquella crisi, i ara diu que plourà sobre mullat. Per ell, la pregunta no és si hi haurà recessió, però més aviat quin impacte tindrà.  Mentrestant, els rics de diferents països -a Espanya, no- han demanat pagar més impostos per ajudar a les seves economies.  Fa tres anys els que ens representen perquè són votats deien que havien de regular els mercats financers, refundar el capitalisme, i un munt de coses més. Ara sembla que allò també eren paraules de xarlatà. Haurem d’esperar que el joc d’intercanviar cromos virtuals s’enfonsi per si mateix per veure si tirem cap a dictadura o cap a llibertat. Per què ningú proposa mecanismes similars?

4 comentaris

  • Kelfreego

    29/06/2017 12:23

    Cialis 10mg Boite De 4 Prix online pharmacy Use Of Keflex For Dogs

  • Kelfreego

    25/06/2017 12:51

    Levaquin In Australia Shop Online Pharmacy Kamagra Worldwide Secure Zentel Internet Next Day Online Fedex Shipping

  • Al

    29/09/2011 12:04

    Refundar el capitalisme… Aquella broma de mal gust de l’Obama i el Sarkozy…

    Potser ningú proposa mecanismes com els que comentes perquè cada cop l’economia em sembla més una religió que una ciència. El que va prenent més pes és la fe i l’expiació dels pecats financers adorant el Déu neolliberal. Poques veus crítiques s’atreveixen a donar opinions originals, basades en un paradigma falsable… És més quan es falsa el paradigma d’una economia basada en el creixement (especialment financer), en comptes de canviar el paradigma (o refundar el capitalisme), s’apela a que no hia prou fe, ni prou neolliberalisme…

    Estan bojos aquest romans.

  • OCA

    29/09/2011 11:59

    Crec Joan que anirem cada cop més cap més dictadura. De fet com dius ja hi som: 1000 entitats governen la riquesa del món.
    En tot cas és per llogar-hi cadires amb els governants que volien “refundar” el capitalisme. Com volen reformar el capitalisme i redreçar la situació la mateixa gent que ens ha dut al col•lapse? Si tinguessin la solució ja l’haurien aplicada abans. Però en tot cas ni en Sarkosy, ni la Merkel, ni el Barroso i companyia els veig gaire preocupats per la crisi. Des ser que formen part de l’entramat de les 1000 entitats esmentades.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús