treball de camp

Tot i que la obsessió per quantificar sovint ens duu a pensar que si no hi ha números no hi ha ciència, la veritat és que els antropòlegs, amb els seus mètodes eminentment qualitatius, han fet contribucions gegantines en aquest intent de les ciències cognitives d’entendre com funcionem. Sobretot, ens han mostrat la singularitat d’aquests primats que sóm els humans, tan determinats per la cultura que ens envolta, nodreix, condiciona, afecta, amoina i promet un o altre fat per al que vindrà.

Una de les particularitats dels bons antropòlegs, apart de do de llengües, una capacitat de síntesi considerable i una tenacitat a prova de bombes, és aconseguir trobar events reals que, tot i anecdòtics, presenten el potencial suficient per caracteritzar els trets essencials de tota una cultura sencera. Si fos antropòleg, per descriure el món d’aquí em quedaria amb aquesta anècdota de dimecres passat (tradueixo del francès).

-Disculpi, que sap on és l’avinguda Léman?

-Em penso que és aquest mateix carrer, que canvia de nom. Tan sols ha de seguir recte fins al taller de Ferrari, i girar un xic a la dreta. Quan hi arribi ja veurà que fa baixada.

En aquesta breu conversa tenim elements geogràfics -el llac Léman domina a tota la ciutat, fets d’interacció social -educació i precisió, circumstàncies econòmiques -el taller de cotxes és de cotxes Ferrari, i elements ideològics inconscients -gir a la dreta i cap avall que fa baixada. Suïssa. Doncs això.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús