l’electro mes guai

(post sense accents degut a raons logistiques)

 

Un dels problemes principals per a  processar informacio amb coses molt petites com fotons i electrons, es que els electrons tendeixen a interactuar amb el que tenen al voltant, i la informacio que duen es perd, com un missatger que passa per la taverna i acaba oblidant-se del missatge . Els fotons, en canvi, com que sempre van a tope, no tenen temps de veure la taverna que ja han arribat a desti.

Ara fa uns dies han publicat a la revista Nature les tendencies dels electrons per la temporada tardor hivern. Hi ha un parell d’articles que expliquen que, per a evitar que el missatger pari a la taverna, li han posat una canço que li mola, i li han ensenyat com fer-hi surf a sobre.

Sembla exagerat, pero es exactament aixo: emprar una ona acustica per a fer que un electro surfegi en un mar ben emmaranyat de renou quantic sense mullar-se. Suposo que a l’arribada li han donat, com a minim, el premi a l’electro mes guai.

 

http://www.nature.com/nature/journal/v477/n7365/full/nature10444.html

http://www.nature.com/nature/journal/v477/n7365/full/nature10416.html

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús