Lògica Ministerial

Després d’un llarg parèntesi, torno al blog i avui, enlloc de neurociencies i similars, tornem a puzzles lògics i filosòfics.

Un dels problemes clàssics en el camp de la filosofia i la lògica, i que s’ha transferit a pràcticament qualsevol disciplina empírica que empra ordinadors o estadística, és donar una definició de conseqüència lògica. Si un consulta, per exemple, l’enciclopèdia de filosofia de Stanford (aquí), pot llegir:

A good argument is one whose conclusions follow from its premises; its conclusions are consequences of its premises. But in what sense do conclusions follow from premises? What is it for a conclusion to be a consequence of premises? Those questions, in many respects, are at the heart of logic (as a philosophical discipline).

Hi ha nombrosos exemples en els quals el que la lògica clàssica consideraria una conseqüència lògica no ho és pas, i vicecersa. Inclús en física clàssica hi ha exemples. Un exemple particularment pertinent aquests dies és el que hom pot trobar en aquest extracte del web del  “Ministerio de Política Territorial y Administración Pública” (aquí):

La configuración del Estado Autonómico, con la consiguiente puesta en funcionamiento de las Comunidades Autónomas, determinó la necesidad de crear un sistema de financiación que garantizara (…) igualdad, a los efectos de impedir que las diferencias entre Estatutos impliquen privilegios económicos o sociales (…)

Se traduce en un sistema de Convenio y Concierto aplicables exclusivamente a los territorios forales de Navarra y el País Vasco (…)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús